Vacunació.html

Campanya de vacunació als EUA (1972)

Una vacuna o vaccí és un preparat químic o orgànic destinat a estimular les defenses naturals de l'organisme. Normalment una vacuna evita o redueix els efectes d'una infecció determinada.

La primera vacuna fou desenvolupada per Edward Jenner quan el 1796, durant l'apogeu de l'epidèmia de la verola a Europa, va observar que les lleteres s'infectaven amb la verola bovina per les interaccions que tenien amb les mamelles de les vaques. La verola bovina és una versió suau del mortífer virus de la verola. Practicant amb els fonaments de la pràctica de la inoculació, Jenner va prendre el fluït infecciós de la mà de la lletera Sarah Nelmes. Aleshores, va inserir aquest fluid al braç d'un xiquet sa de vuit anys, James Phipps. Poc després va mostrar els símptomes de la infecció de verola bovina. 48 dies després, després de què ell es recuperara de la verola bovina, Jenner llavors va injectar material infectat de verola a Phipps, però Phipps no va mostrar els símptomes de la verola.

La base bioquímica està en què al injectar un bacteri malmès a un organisme, el sistema immunitari pot lluitar contra el bacteri patogen en condicions molt més favorables que en el cas que el bacteri fos normal. La immunització es produeix perquè el sistema immunitari de l'organisme se'n recorda del bacteri i fabrica cèl·lules i molècules especialitzades en lluitar-hi i aturar-ne els efectes nocius.

Taula de continguts

1 Calendari vacunal
- 1.1 Malalties sota cobertura vacunal
2 Bibliografia
3 Enllaços externs

edita Calendari vacunal

...	AVÍS MÈDIC

D'ençà la seva invenció la vacunació sistemàtic pels sistemes de salut pública s'han anat incloent com a mètodes eficaços en la prevenció de malalties. La seva elecció per a ser-hi inclosos requereix l'estudi de les següents característiques:

El reservori és exclusivament humà (p.ex. no es transmet per zoonosi o per altres causes ambientals).
Que existeixi una reacció immunitària a la vacuna.
Identificar els grups d'edat en major risc d'infecció o amb pitjors seqüeles.

En general s'estableix l'edat en que es poden iniciar les vacunacions a partir dels 2 o 3 mesos després del part, excepte la vacuna contra l'hepatitis B que es pot administrar al moment del naixement, ja que en aquests casos la infecció es podria donar per exposició durant el part. A partir d'aquesta edat l'efecte dels anticossos materns desapareix.