Terrorista.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
El mot terrorisme (o l'expresió més específica de terrorisme d'estat, quan es defineix les accions d'un govern) s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics,[1] condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles. Les accions terroristes poden consistir en atemptats contra béns o persones, segrestos, repressió, tortura, etc. El significat de terrorisme, tot i que és un concepte que va canviar al llarg del temps, avui dia porta associat el concepte condemnable.
El primer problema amb el que es troben els organismes supranacionals, com la Organització de les Nacions Unides o la Unió Europea és la dificultat per trobar una definició per la paraula, ja que qualsevol proposta troba la desaprovació d'un o altre grup d'estats, segons la seva problemàtica concreta[2]. Altres denominacions d'una possible acció terrorista són les d'acció preventiva, lluita armada o operació militar.
Per això, la utilització del terme terrorisme sol ser polèmica. Molts dels grups considerats habitualment com a terroristes s'autodefineixen com a exèrcits, grups d'alliberament popular, etc. D'altra banda, molts governs, sobretot dictadures, utilitzen el terme terrorisme o terrorista per atacar i desprestigiar organitzacions o persones contràries al govern o la seva ideologia.
De vegades també s'utilitza el terme terrorisme d'estat en casos de violacions flagrants dels drets humans per part del govern d'un estat, sobretot en el cas de la utilització de grups paramilitars o forces irregulars en la persecució de determinats grups ètnics, socials, religiosos o ideològics.
Taula de continguts |
edita Definicions
edita Acadèmiques
El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans en la versió en línia defineix el terme «terrorisme» com:
| « | 1. m. Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió.[3] | » |
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclòpedia Catalana en la seva versió en línia el defineix com:
| « | 1. m. Utilització de la violència, d'una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.[4] | » |
El Diccionari català-valencià-balear en la seva versió en línia defineix «terrorisme» com:
| « | 1. m. Sistema d'intimidació per un seguit de violències que infonen terror.[5] | » |
edita Legislacions dels estats de l'àmbit catalanoparlant
edita Nacions Unides
Malgrat que les Nacions Unides reconegueren la conveniència d'un consens en la definició de terrorisme mai s'ha aconseguit fruit de l'impossibilitat d'aconseguir una definició rigorosa que no inclogui les accions terroristes dels estats. El primer intent de definició es produí l'any 1937 quan encara era la Societat de Nacions:
| « | Qualsevol acte criminal dirigit contra un estat i encaminat a o calculat per crear un estat de terror en les ments de persones particulars, d'un grup de persones o del públic en general. | » |
La resolució 51/210, «Mesures per eliminar el terrorisme internacional», adoptada en la 88 Assemblea Plenària, del 17 de desembre de 1996, proclama en el punt I.2[6] que l'Assemblea General de les Nacions Unides:
| « | «Reitera que els actes criminals encaminats o calculats per a provocar un estat de terror al public en general, un grup de persones o persones particulars amb propòsits polítics són injustificables en qualsevol circumstància, siguin quines siguin les consideracions polítiques, filosòfiques, ideològiques, racials, ètniques, religioses o de qualsevol altra naturalesa que puguin ser invocades per justificar-los.» | » |
En un informe a l'ONU l'especialista A.P Schmid[7] proposà prendre com a punt de partida el concepte de crim de guerra, considerat que si la seva definició s'escampa al temps de pau s'arriba a una definició funcional més grans dels actes de terrorisme com els «equivalents en temps de pau als crims de guerra».
En la sèrie de definicions explorades una de les més recents ha estat la formulada l'1 de desembre de 2004 inclosa a l'Informe final del Grup d'experts d'Alt Nivell sobre les Amenaces, els Desafiament i els Canvis, nombrats pel Secretari General de les Nacions Unides:
| « | Qualsevol acte, a més a més dels anteriorment especificats en els convenis i convencions vigents sobre determinats aspectes del terrorisme, els Convenis de Ginebra i la Resolució 1566 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (2004) destinats a causar la mort o lesions corporals greus a un civil o a un no combatent, quan el propòsit de l'esmentat acte, per la seva naturalesa o context, sigui intimidar a una població u obligar a un govern o a una organització internacional a realitzar una acció o abstenir-se de fer-la.[8] | » |
A més a més el que s'ha d'escrit com un consens acadèmic, acord entre els especialistes, que segons la formulació de Schmid (1988)[9] es pot expressar així:
| « | «El terrorisme és un mètode productor d'ansietat basat en l'acció violenta repetida per part d'un individu o grup (semi) clandestí o per agents de l'estat, per motius idiosincràtics, criminals o polítics, en els que — a diferència de l'assassinat — els blancs directes de la violència no són els blancs principals. Les víctimes humanes immediates de la violència són generalment elegides a l'atzar (blancs d'oportunitat) d'una població blanc, i són utilitzats com generades d'un missatge. Les processos de comunicació basats en l'amenaça — i en la violència — entre el terrorista (l'organització terrorista), les víctimes exposades en perill i els blancs principals són utilitzats per manipular a les audiències blanc, convertint-les en blanc de terror, blanc de demandes o blanc d'atenció, segons que es cerqui primàriament la seva intimidació, la seva coerció o la propaganda.»[10] | » |
edita Criteris claus
 |
Aquest article o secció s'està traduint, a partir de la versió
Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podria passar al registre de pàgines per esborrar. |
edita Ús pejoratiu
|
|
Aquest article o secció s'està traduint, a partir de la versió
Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podria passar al registre de pàgines per esborrar. |
edita Història
|
|
Aquest article o secció s'està traduint, a partir de la versió
Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podria passar al registre de pàgines per esborrar. |
El mot "terrorisme" era utilitzat originalment per descriure les accions del jacobinisme durant el "Regnat del Terror" a la Revolució Francesa. "El terror no és més que la justícia prompta, severa, inflexible", va dir el líder Maximilien Robespierre. El 1795, Edmund Burke va denunciar el jacobinisme per liderar "milers d'aquests infernals anomenats terroristes".
edita Món antic
edita Segle XVII
El 5 de novembre de 1605 un grup de conspiradors, liderats per Guy Fawkes, van intentar de destruir el Parlament anglès a la Cerimònia d'obertura del Parlament, detonant una gran quantitat de pólvora col·locada de forma secreta sota l'edifici. L'objectiu era matar el Rei Jaume I i els membres de les dues cambres del Parlament. En l'anarquia del moment, els conspiradors volien fer un cop d'estat i restaurar la fe catòlica a Anglaterra. Tanmateix, la conspiració fou traïda i després frustrada. Aquest intent encara es recorda anualment a Anglaterra amb focs d'artifici i grans fogueres el 5 de novembre de cada any.
Els objectius dels conspiradors són comparats freqüentment als dels terroristes moderns;[11] encara que això també es qüestiona.
edita Segle XVIII
Els Fills de la Llibertat (Sons of Liberty) van ser una organització secreta oposada a les Lleis Britàniques a les colònies, que va cometre diversos atacs, el més famós dels quals fou la Festa del te de Boston.
El Regnat del Terror (5 de setembre de 1793 – 28 de juliol de 1794 1794) o, simplement, el Terror (en francès la Terreur) va ser un període d'uns onze mesos durant la Revolució Francesa quan lluites entre els rivals es van dirigir a la radicalització mútua que tingué un caràcter violent amb execucions en massa amb guillotina.[12]
El balanç de víctimes durant el Regnat del Terror es xifra en uns 40.000 morts aproximadament. De la gent condemnada pels tribunals revolucionaris, un 8% foren aristòcrates, un 6% cleros, un 14% de classe mitjana, i un 70% treballadors o pagesos acusats d'acumulació, deserció, rebel·lió i altres crims.[13]
edita Segle XIX
edita Segle XX
edita Actualitat
edita Tipus de terrorisme
|
|
Aquest article o secció s'està traduint, a partir de la versió
Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podria passar al registre de pàgines per esborrar. |
edita Terrorisme individual
El terrorisme individual es una pràctica espontània, encara que amb base social, que va ser desenvolupada principalment a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest terrorisme va ser practicat per militants anarquistes.
Els atemptats comesos per aquests militants tenien com objectius personalitats de l'àmbit polític, militar o econòmic, normalment com represàlies contra la repressió o els assassinats de camarades.
La idea era que una vegada suprimits els responsables d'aquesta repressió, aquesta desapareixeria perquè els possibles repressors futurs tendria por de ser assassinats.
edita Terrorisme organitzat
edita Terrorisme d'estat
|
|
Aquest article o secció s'està traduint, a partir de la versió
Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podria passar al registre de pàgines per esborrar. |
El concepte de terrorisme d'estat és molt controvertit.[14] Les accions militars perpetrades per Estats durant una guerra no són habitualment considerades terrorisme, encara que impliquin una xifra de morts civils considerables. El president del Comitè contra el Terrorisme de les Nacions Unides manifestà que el Comitè ha estat disponible en les dotze reunions internacionals sobre el tema, i en cap d'elles es
edita Terrorisme econòmic
edita «Ciberterrorisme»
Cada cop més, les xarxes informàtiques influeixen en l'activitat tant de la població com de l'Estat, i en la seva possible degradació per «atacs cibernètics» ha donat peu a imaginar la creació d'un possible «ciberterrorisme».
L'abril de 2007, el trasllat d'una estàtua a la capital d'Estonia Tallin va provocar un aixecament d'un miler de joves russoparlants.[15] L'aixecament va continuar al llarg del mes de maig amb continus atacs per denegació de servei als principals llocs webs de l'administració estoniana, de bancs, i de diaris estonians de manera versemblant; ocasionats per pirates informàtics al servei del govern rus.[16] Moscou desmentí qualsevol implicació del govern o del Servei Federal de Seguretat de la Federació Russa.
La confrontació entre l'Índia i el Pakistan regularment es trasllada a la xarxa des de 2001 i es duu a terme a través de la difusió de virus informàtics[17] i de la fallida de llocs webs de les parts confrontades.[18]
El National Center for Digital Intrusion Response (NCDIR) fou un organisme creat per l'FBI l'any 2007 amb un pressupost anual de tres milions de dòlars que pretén tractar el problema de la cibercriminalitat. La fita principal és protegir la ciberinfraestructura dels Estats Units.
edita Organitzacions terroristes cèlebres
edita Països Catalans
- La Reixa - (1904)
- Bandera Negra
- Nosaltres Sols! - (1916)
- Los Solidarios - (1922)
- ORMICA - (1927 (?))
- MIL - (1971)
- OLLA - (1972-1973)
- Terra Lliure - (1978)
edita Món
- AAA - Triple A
- Al-Qaida (actualitat)
- Bandera Negra
- Brigades Roges
- ETA
- GAL
- IRA
- Hamàs
- Hezbollah
- Secta dels assassins (segle VIII - segle XIV)
- Setembre Negre
edita Vegeu també
- Atemptats de Madrid de l'11 de març de 2004.
- Atemptat (Llista d'atemptats més destacats).
- Matança d'Atocha.
- Operació de falsa ensenya.
- Rebel·lió.
- Terrorisme tardofranquista.
edita Referències
edita Enllaços externs
| Més informació de Wikimedia: | |
 |
Commons. |
|
|
Commons. |
 |
Viccionari. |
 |
Viquidites. |
 |
Viquiespècies. |
 |
Viquillibres. |
 |
Viquinotícies. |
 |
Viquitexts. |
 |
Viquiversitat. |