Terrassa.html



Per a altres significats, vegeu «Terrassa (Gavet de la Conca)».

Terrassa

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Vallès Occidental
El castell de Vallparadís
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental
Gentilici	Terrassenc, terrassenca (egarenc, egarenca)
Superfície	70,1 km²
Altitud	277 m
Població (2007)   • Densitat	202.136 hab. 2.883,54 hab/km²
Coordenades	41° 33′ 40″ N 2° 0′ 29″ ECoordenades: 41° 33′ 40″ N 2° 0′ 29″ E
Sistema polític Entitats de població	5

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones.

L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants, essent l'any 2007 la primera ciutat en habitants del Vallès, amb 202.136 habitants.^[1][2]

edita Emplaçament

Terrassa es troba situada al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt la plana aturonada que s'estén entre les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Catedral del Sant Esperit

edita Història

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. Recentment, a final del 2005, s'ha anunciat el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la Península Ibèrica i d'Europa.

Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.

Santa Maria, una de les tres esglésies que conformen el conjunt monumental de Sant Pere

Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que comptava amb 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).

Durant alguns períodes d'oficilitat dels topònims en castellà, ha estat anomenada «Tarrasa».

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

edita Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)

La Rambla d'Ègara el 1890

Can Vinyals, al carrer Major, el 1928

L'Estació del Nord el 1920

El raval de Montserrat el 1930

(les dades de població corresponen a l'any 2006)

Districte 1 - Centre (2,25 km² – 32.821 hab.)

• Plaça de Catalunya – Escola Industrial (0,21 km² – 4.876 hab.)
• Cementiri Vell (0,35 km² – 6.063 hab.)
• Centre (1,36 km² – 16.932 hab.)
• Vallparadís (0,25 km² – 4.431 hab.)
• Antic Poble de Sant Pere (0,08 km² – 519 hab.)

Districte 2 - Llevant (1,45 km² – 19.798 hab., 91 dels quals disseminats)

• Montserrat (0,12 km² – 1.899 hab.)
• Vilardell (0,04 km² – 865 hab.)
• Torre-sana (0,41 km² – 3.179 hab.)
• Ca n'Anglada (0,54 km² – 13.764 hab.)
• Polígons industrials: Sector Montserrat (0,34 km²)

Districte 3 - Sud (8,38 km² – 31.129 hab., 19 dels quals disseminats)

• Can Parellada (1,16 km² – 6.018 hab.)
• les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès) (2,04 km² – 2.039 hab.)
• Can Jofresa (0,32 km² – 2.147 hab.)
• Guadalhorce (0,03 km² – 1.355 hab.)
• Can Palet II (0,07 km² – 1.158 hab.)
• Xúquer (0,08 km² – 1.217 hab.)
• Segle XX (0,73 km² – 5.247 hab.)
• Can Palet (0,51 km² – 11.929 hab.)
• Polígons industrials: Santa Eulàlia (0,22 km²) – els Bellots (0,50 km²) – Santa Margarida (1,26 km²) – Can Parellada (1,24 km²) – Can Guitard (0,22 km²)

Districte 4 - Ponent (6,26 km² – 37.035 hab., 32 dels quals disseminats)

• Ca n'Aurell (0,96 km² – 17.338 hab.)
• la Maurina (0,42 km² – 7.808 hab.)
• la Cogullada (0,42 km² – 4.927 hab.)
• Roc Blanc (0,46 km² – 5.240 hab.)
• Can Palet de Vista Alegre (0,76 km² – 1.225 hab.)
• Vista Alegre (0,21 km²)
• les Martines (3,02 km² – 465 hab.)

Districte 5 - Nord-oest (4,27 km² – 43.474 hab., 448 dels quals disseminats)

• Sant Pere (0,61 km² – 11.618 hab.)
• Pla del Bon Aire (0,16 km² – 2.715 hab.)
• Can Roca (0,25 km² – 2.096 hab.)
• Poble Nou – Zona Esportiva (0,88 km² – 11.439 hab.)
• Torrent d'en Pere Parres (0,24 km² – 5.442 hab.)
• Can Boada (Casc Antic) (0,28 km² – 7.627 hab.)
• Can Boada del Pi (0,67 km² – 1.629 hab.)
• Can Gonteres (0,27 km² – 358 hab.)
• Pla del Bon Aire – el Garrot (0,33 km² – 102 hab.)
• Font de l'Espardenyera (0,18 km²)
• els Caus – els Pinetons (0,38 km²)

Districte 6 - Nord-est (3,03 km² – 39.595 hab.)

• les Arenes – la Grípia – Can Montllor (0,89 km² – 13.078 hab.)
• Sant Llorenç (0,21 km² – 4.832 hab.)
• Sant Pere Nord (0,71 km² – 15.083 hab.)
• Ègara (0,42 km² – 4.179 hab.)
• Can Tusell (0,14 km² – 2.423 hab.)
• Polígons industrials: Can Petit (0,40 km²) – Nord (0,25 km²)

edita Govern municipal

Edifici neogòtic de l'Ajuntament

Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:

• PSC-PM 13 regidors (28.640 vots, 43,56%)
• CiU 6 regidors (13.041 vots, 19,83%)
• ICV-EUiA-EPM 3 regidors (6.736 vots, 10,25%)
• PP 3 regidors (6.468 vots, 9,84%)
• ERC-AM 2 regidors (4.870 vots, 7,41%)

Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV-ERC i l'alcalde és Pere Navarro, del PSC, des del 13 d'abril del 2002 en substitució de Manel Royes.

edita Cultura i tradicions

La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la històrica Biblioteca Soler i Palet), arxius (com l'Arxiu Tobella i l'Arxiu Històric Comarcal) i museus.

edita Museus

El vapor Aymeric, Amat i Jover, seu central del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

• el Museu de Terrassa, de titularitat municipal, que compta amb diverses seccions:
  • Castell Cartoixa de Vallparadís, al Parc de Vallparadís
  • Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, a l'antic poble de Sant Pere
  • Casa Alegre de Sagrera, casa modernista al carrer de la Font Vella
  • Torre del Palau, a la plaça Vella, únic vestigi del castell palau de Terrassa
  • Centre d'interpretació de la vila medieval de Terrassa
  • Convent de Sant Francesc, en què destaca el claustre decorat amb plafons ceràmics
• el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, instal·lat a l'antic vapor Aymeric, Amat i Jover, dependent de la Generalitat de Catalunya
• el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, gestionat per un consorci entre l'Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona
• el Museu Parroquial del Sant Esperit, dins la Catedral, a la plaça Vella

edita Festa Major

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal.^[3]

Pilar de 7 amb folre dels Minyons de Terrassa

edita Terrassa, plaça castellera

La ciutat, tot i no pertànyer a l'àrea castellera tradicional, compta des de 1979-80 amb dues de les colles castelleres capdavanteres del país, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, que rivalitzen entre elles cada any durant la diada castellera de la Festa Major.

edita Ciutats agermanades

Ciutats agermanades amb Terrassa:

edita Esports

L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrasssencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "ciutat més olímpica del món". Actualment militen en la Divisió d'Honor del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:

• Atlètic Terrassa Hockey Club (també l'equip femení)
• Club Deportiu Terrassa (també l'equip femení)
• Club Egara (també l'equip femení)

D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol, amb el Terrassa Futbol Club (actualment a la Segona Divisió B); el bàsquet, amb el Sant Pere de Terrassa, el C.N. Terrassa (actualment primer equip de Terrassa) i l'Sferic Terrassa; el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa, i sobretot els escacs: el Club d'Escacs Terrassa ha estat cinc vegades campió de Catalunya (1954, 1964, 1967, 1969 i 1972) i un cop campió d'Espanya (1983).

edita Mitjans de comunicació

Terrassa té un diari propi, el Diari de Terrassa, que es publica de dimarts a dissabte; malgrat el títol, la presència de la llengua catalana hi és tan sols testimonial. Des del novembre de 2005 es publica de dilluns a divendres un diari de difusió gratuïta, MésTerrassa, i un altre de difusió mensual, Terrassa Societat, amb una tirada de 50.000 exemplars controlats per l'OJD.

Pel que fa als mitjans radiofònics, Terrassa compta amb Ràdio Terrassa Cadena SER Vallès que, amb 75 anys d'història, és una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM i al 89,4 FM. També hi ha Ràdio Club 25, ara Kiss FM Catalunya, radiofórmula musical que a Barcelona se sintonitza al 95,5 FM. A més, la ciutat disposa de l'emissora municipal Noucinc.2, al 95,2 FM.

En televisió, Terrassa té dues cadenes: la municipal Canal Terrassa TV i la privada TV20 - Localia Vallès.

Compta, a més, amb un diari electrònic, pioner a la ciutat: infoTerrassa.com [1], i amb e-newsterrassa.com [2], d'iniciativa municipal. La web municipal [3] té més de 115.000 visites mensuals i se situa en els primers llocs de les webs de l'Estat.

Terrassa disposa d'una web ciutadana anomenada terrassa.net [4], que actualment està considerada la segona web més visitada de la ciutat, després de la de l'Ajuntament.

edita Curiositats

• A Terrassa, el dia 6 de gener del 2009, va tocar la grossa de Reis, concretament el número 28920, que es va vendre inegrament en aquesta població barcelelonina. De premi 2000000€ en cada sèrie.

edita Comunicacions

Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França passant per Manresa i Berga.

La resta de carreteres que comuniquen Terrassa són la BV-1221 o carretera de Matadepera, que comunica Terrassa amb el Bages passant per Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles; la B-122 o carretera de Rellinars, que arriba a Castellbell i el Vilar passant per Rellinars; la C-58 en el tram que no és autopista, coneguda com a autovia de la Bauma, que connecta Terrassa amb Viladecavalls i Vacarisses fins a l'enllaç amb la C-55; la B-120 o carretera d'Olesa, que enllaça Terrassa, Viladecavalls i Olesa de Montserrat; la C-243c o carretera de Martorell, que uneix Terrassa, Ullastrell i Martorell; la BP-1503 o carretera de Rubí, que comunica la ciutat amb Rubí i Sant Cugat; la N-150 o carretera de Montcada, que connecta Terrassa, Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a o carretera de Castellar, que uneix Terrassa amb Castellar del Vallès, Sentmenat i Caldes de Montbui.

edita Accessos per carretera

L'autopista C-16 al seu pas pel sud de la ciutat, amb la Mola al fons

• Des de Barcelona:

Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta)

Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)

• Des de Lleida:

AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58

A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)

• Des de França-la Jonquera-Girona:

AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

• Des de Tarragona:

AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

• Pròximament, l'Autovia Orbital de Barcelona B-40 o Quart Cinturó, que anirà per tot l'oest i el nord de Terrassa.

edita Ferrocarril

Estació del Nord, al passeig del Vint-i-dos de Juliol

Respecte al ferrocarril, la ciutat disposa de dues estacions de passatgers de la línia R4 de Renfe Operadora, Terrassa i Terrassa Est. Hi ha la previsió d'una estació més, Terrassa Oest, al barri de Can Boada. També hi ha l'estació terminal de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, o Terrassa-Rambla, amb una segona estació a la zona universitària, anomenada Vallparadís-UPC, actualment en període de construcció; d'aquí a pocs anys la línia es perllongarà amb dues noves estacions, una que connectarà amb l'estació Terrassa de la línia R4 (Terrassa-Renfe) i la segona que arribarà al barri de Can Roca, al nord de la ciutat (Terrassa – Can Roca); també hi ha en projecte una estació a l'entrada de la ciutat pel sud, entre els barris del Segle XX i la Maurina (Porta Sud). El municipi compta, a més a més, amb l'estació de les Fonts dels FGC i amb el baixador de Torrebonica de la Renfe, actualment fora de servei.

Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya és la futura línia orbital ferroviària, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de l'Adif i a partir d'aquí es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.

edita Transport públic interior

Dins de la ciutat operen un total de quinze línies d'autobús de dia i una de nit. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA (Transports Municipals d'Egara). Les línies actualment vigents són:

1 Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital

2 les Arenes - la Grípia - Rambla d'Ègara

3 les Arenes - la Grípia - la Maurina

4 Can Parellada - Ca n'Aurell

5 Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Roc Blanc - Can Trias

6 Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - la Cogullada

7 Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)

8 Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)

9 Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)

10 les Fonts - Estació del Nord

12 Can Gonteres - Rambla d'Ègara

13 Can Palet de Vista Alegre - Rambla d'Ègara

14 Mercadal setmanal de Martí l'Humà - Can Parellada

15 Polígons industrials (les Fonts - Colom II - Can Parellada - Santa Margarida)

16 Bus Dnit (segueix el mateix itinerari que la línia 9)

edita Terrassencs il·lustres

Vegeu la Categoria:Terrassencs

• Francesc Abad (1944), artista conceptual.
• Pere Alegre (1909-1986), músic i compositor.
• Francesc Anglès (1938), metge i escultor.
• Antoni Argilés (1931-1990), jugador i entrenador de futbol.
• Jaume Ballber (1867-1924), industrial i delegat a la ponència de les Bases de Manresa (1892).
• Sergi Belbel (1963), dramaturg, director del Teatre Nacional de Catalunya.
• Rafael Benet i Vancells (1888-1979), pintor, crític d'art i historiador de l'art.
• Eduard Blanxart (1915), interiorista, dissenyador i músic.
• Joan Cadevall (1846-1921), botànic i geògraf.
• Salvador Cardús (1954), periodista i escriptor.
• Salvador Costa (1930-2006), compositor i pintor.
• Josep Maria Domènech i Fargas (1925), geògraf.
• Pere Elias (1909-2002), poeta i publicista.
• Miquel Farré (1936), pianista i mestre internacional d'escacs.
• Concha García Campoy (1958), periodista.
• Guillem-Jordi Graells (1950), autor i director teatral.
• Xavier Hernández (1980), futbolista, més conegut com a Xavi.
• Antoni Maria Marcet (1878-1946), abat de Montserrat (1913-1946).
• Pere Marcet (1945), filòleg i lingüista.
• Àngels Margarit (1960), ballarina i coreògrafa.
• Josep Maria Martí i Bonet (1937), sacerdot i historiador.
• Josep Enric Millo (1960), polític, diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Popular.
• Samuel Morera (1889-1969), polític, alcalde de la ciutat durant la Segona República.
• Lluís Muncunill (1868-1931), arquitecte modernista.
• Pere Navarro (1959), polític del PSC, actual alcalde de la ciutat.
• Joaquim Paüls (1961), jugador i entrenador d'hoquei sobre patins.
• Marta Pessarrodona (1941), poetessa i crítica literària.
• Agustí Pujol (1585-1628), escultor barroc.
• Josep Roca i Roca (1848-1924), periodista, escriptor i polític.
• Manel Royes (1940), polític del PSC, alcalde de la ciutat i president de la Diputació de Barcelona.
• Josep Rull (1968), advocat, diputat al Parlament per Convergència Democràtica de Catalunya.
• Alfons Sala (1863-1945), industrial i polític, president de la Mancomunitat de Catalunya (1923-1925).
• Ramon Serrat (1883-1944), músic i compositor.
• Francesc Torras Armengol (1832-1878), pintor, escultor i gravador.
• Anicet Utset (1932-1998), ciclista.
• Joaquim Vancells (1866-1942), pintor paisatgista modernista.
• Joaquim Ventalló (1899-1996), escriptor i publicista.
• Jordi Vera (1952), polític independentista.
• Vicenç Villatoro (1957), escriptor i periodista, director general de Promoció Cultural (1997-2000).
• Carles Viver i Pi-Sunyer (1949), advocat i jurista.

edita Demografia

edita Galeria

Pont de Sant Pere	Masia Freixa	Escola Industrial	Casa Baumann
Sala Muncunill, antic vapor Amat	Xemeneia de l'antiga bòbila Almirall	Xemeneia de l'antic vapor Aymerich, Amat i Jover	Centre Cultural de Caixa Terrassa
Parc de Vallparadís	Homenatge a Malèvitx de Jorge Oteiza, al Parc del Nord	Biblioteca Universitària de la UPC	Seu central de Caixa Terrassa

edita Vegeu també

• Ajuntament de Terrassa
• Bisbat de Terrassa
• Caixa Terrassa
• Castellers de Terrassa
• Catedral de Terrassa
• Escola Industrial de Terrassa
• Minyons de Terrassa
• Terrassa Futbol Club

edita Referències

1. ↑ Població de Terrassa segons l'Idescat
2. ↑ Població de Sabadell segons l'Idescat
3. ↑ Orígens i protocols de la Festa Major de Terrassa
4. ↑ Convenis bilaterals i agermanaments institucionals, dades de l'Ajuntament
5. ↑ Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terrassa

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Terrassa candidata a Ciutat Gegantera 2010