Terrassa.html

 
ca de en es fr it nl no pl pt ru ro fi sv tr vo


 

Per a altres significats, vegeu «Terrassa (Gavet de la Conca)».


Terrassa
Bandera de Terrassa Escut de Terrassa
(En detall) (En detall)
Localització


Municipi del Vallès Occidental
El castell de Vallparadís
El castell de Vallparadís
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Terrassenc, terrassenca
(egarenc, egarenca)
Superfície 70,1 km²
Altitud 277 m
Població (2007)
  • Densitat
202.136 hab.
2.883,54 hab/km²
Coordenades 41° 33′ 40″ N 2° 0′ 29″ ECoordenades: 41° 33′ 40″ N 2° 0′ 29″ E
Sistema polític
Entitats de població

5

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones.

L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants, essent l'any 2007 la primera ciutat en habitants del Vallès, amb 202.136 habitants.[1][2]

Taula de continguts

edita Emplaçament

Terrassa es troba situada al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt la plana aturonada que s'estén entre les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Catedral del Sant Esperit

edita Història

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. Recentment, a final del 2005, s'ha anunciat el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la Península Ibèrica i d'Europa.

Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.

Santa Maria, una de les tres esglésies que conformen el conjunt monumental de Sant Pere

Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que comptava amb 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).

Durant alguns períodes d'oficilitat dels topònims en castellà, ha estat anomenada «Tarrasa».

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

edita Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)

Entitat de població Habitants
Can Gonteres 339
Can Palet de Vista Alegre 1.065
Fonts, les 1.695
Terrassa 197.796
Torrebonica 5
Font: Municat
Can Vinyals, al carrer Major, el 1928
El raval de Montserrat el 1930
(les dades de població corresponen a l'any 2006)

Districte 1 - Centre (2,25 km² – 32.821 hab.)

Districte 2 - Llevant (1,45 km² – 19.798 hab., 91 dels quals disseminats)

  • Montserrat (0,12 km² – 1.899 hab.)
  • Vilardell (0,04 km² – 865 hab.)
  • Torre-sana (0,41 km² – 3.179 hab.)
  • Ca n'Anglada (0,54 km² – 13.764 hab.)
  • Polígons industrials: Sector Montserrat (0,34 km²)

Districte 3 - Sud (8,38 km² – 31.129 hab., 19 dels quals disseminats)

  • Can Parellada (1,16 km² – 6.018 hab.)
  • les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès) (2,04 km² – 2.039 hab.)
  • Can Jofresa (0,32 km² – 2.147 hab.)
  • Guadalhorce (0,03 km² – 1.355 hab.)
  • Can Palet II (0,07 km² – 1.158 hab.)
  • Xúquer (0,08 km² – 1.217 hab.)
  • Segle XX (0,73 km² – 5.247 hab.)
  • Can Palet (0,51 km² – 11.929 hab.)
  • Polígons industrials: Santa Eulàlia (0,22 km²) – els Bellots (0,50 km²) – Santa Margarida (1,26 km²) – Can Parellada (1,24 km²) – Can Guitard (0,22 km²)

Districte 4 - Ponent (6,26 km² – 37.035 hab., 32 dels quals disseminats)

Districte 5 - Nord-oest (4,27 km² – 43.474 hab., 448 dels quals disseminats)

Districte 6 - Nord-est (3,03 km² – 39.595 hab.)

edita Govern municipal

Edifici neogòtic de l'Ajuntament

Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:

  • PSC-PM 13 regidors (28.640 vots, 43,56%)
  • CiU 6 regidors (13.041 vots, 19,83%)
  • ICV-EUiA-EPM 3 regidors (6.736 vots, 10,25%)
  • PP 3 regidors (6.468 vots, 9,84%)
  • ERC-AM 2 regidors (4.870 vots, 7,41%)

Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV-ERC i l'alcalde és Pere Navarro, del PSC, des del 13 d'abril del 2002 en substitució de Manel Royes.

edita Cultura i tradicions

La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la històrica Biblioteca Soler i Palet), arxius (com l'Arxiu Tobella i l'Arxiu Històric Comarcal) i museus.

edita Museus

El vapor Aymeric, Amat i Jover, seu central del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

edita Festa Major

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal.[3]

edita Terrassa, plaça castellera

La ciutat, tot i no pertànyer a l'àrea castellera tradicional, compta des de 1979-80 amb dues de les colles castelleres capdavanteres del país, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, que rivalitzen entre elles cada any durant la diada castellera de la Festa Major.

edita Ciutats agermanades

Ciutats agermanades amb Terrassa:

  • Agermanaments institucionals:[4]

edita Esports

L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrasssencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "ciutat més olímpica del món". Actualment militen en la Divisió d'Honor del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:

D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol, amb el Terrassa Futbol Club (actualment a la Segona Divisió B); el bàsquet, amb el Sant Pere de Terrassa, el C.N. Terrassa (actualment primer equip de Terrassa) i l'Sferic Terrassa; el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa, i sobretot els escacs: el Club d'Escacs Terrassa ha estat cinc vegades campió de Catalunya (1954, 1964, 1967, 1969 i 1972) i un cop campió d'Espanya (1983).

edita Mitjans de comunicació

Terrassa té un diari propi, el Diari de Terrassa, que es publica de dimarts a dissabte; malgrat el títol, la presència de la llengua catalana hi és tan sols testimonial. Des del novembre de 2005 es publica de dilluns a divendres un diari de difusió gratuïta, MésTerrassa, i un altre de difusió mensual, Terrassa Societat, amb una tirada de 50.000 exemplars controlats per l'OJD.

Pel que fa als mitjans radiofònics, Terrassa compta amb Ràdio Terrassa Cadena SER Vallès que, amb 75 anys d'història, és una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM i al 89,4 FM. També hi ha Ràdio Club 25, ara Kiss FM Catalunya, radiofórmula musical que a Barcelona se sintonitza al 95,5 FM. A més, la ciutat disposa de l'emissora municipal Noucinc.2, al 95,2 FM.

En televisió, Terrassa té dues cadenes: la municipal Canal Terrassa TV i la privada TV20 - Localia Vallès.

Compta, a més, amb un diari electrònic, pioner a la ciutat: infoTerrassa.com [1], i amb e-newsterrassa.com [2], d'iniciativa municipal. La web municipal [3] té més de 115.000 visites mensuals i se situa en els primers llocs de les webs de l'Estat.

Terrassa disposa d'una web ciutadana anomenada terrassa.net [4], que actualment està considerada la segona web més visitada de la ciutat, després de la de l'Ajuntament.

edita Curiositats

  • A Terrassa, el dia 6 de gener del 2009, va tocar la grossa de Reis, concretament el número 28920, que es va vendre inegrament en aquesta població barcelelonina. De premi 2000000€ en cada sèrie.

edita Comunicacions

Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França passant per Manresa i Berga.

La resta de carreteres que comuniquen Terrassa són la BV-1221 o carretera de Matadepera, que comunica Terrassa amb el Bages passant per Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles; la B-122 o carretera de Rellinars, que arriba a Castellbell i el Vilar passant per Rellinars; la C-58 en el tram que no és autopista, coneguda com a autovia de la Bauma, que connecta Terrassa amb Viladecavalls i Vacarisses fins a l'enllaç amb la C-55; la B-120 o carretera d'Olesa, que enllaça Terrassa, Viladecavalls i Olesa de Montserrat; la C-243c o carretera de Martorell, que uneix Terrassa, Ullastrell i Martorell; la BP-1503 o carretera de Rubí, que comunica la ciutat amb Rubí i Sant Cugat; la N-150 o carretera de Montcada, que connecta Terrassa, Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a o carretera de Castellar, que uneix Terrassa amb Castellar del Vallès, Sentmenat i Caldes de Montbui.

edita Accessos per carretera

L'autopista C-16 al seu pas pel sud de la ciutat, amb la Mola al fons
Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta)
Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)
AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58
A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)
AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
  • Pròximament, l'Autovia Orbital de Barcelona B-40 o Quart Cinturó, que anirà per tot l'oest i el nord de Terrassa.

edita Ferrocarril

Estació del Nord, al passeig del Vint-i-dos de Juliol

Respecte al ferrocarril, la ciutat disposa de dues estacions de passatgers de la línia R4 de Renfe Operadora, Terrassa i Terrassa Est. Hi ha la previsió d'una estació més, Terrassa Oest, al barri de Can Boada. També hi ha l'estació terminal de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, o Terrassa-Rambla, amb una segona estació a la zona universitària, anomenada Vallparadís-UPC, actualment en període de construcció; d'aquí a pocs anys la línia es perllongarà amb dues noves estacions, una que connectarà amb l'estació Terrassa de la línia R4 (Terrassa-Renfe) i la segona que arribarà al barri de Can Roca, al nord de la ciutat (Terrassa – Can Roca); també hi ha en projecte una estació a l'entrada de la ciutat pel sud, entre els barris del Segle XX i la Maurina (Porta Sud). El municipi compta, a més a més, amb l'estació de les Fonts dels FGC i amb el baixador de Torrebonica de la Renfe, actualment fora de servei.

Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya és la futura línia orbital ferroviària, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de l'Adif i a partir d'aquí es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.

edita Transport públic interior

Dins de la ciutat operen un total de quinze línies d'autobús de dia i una de nit. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA (Transports Municipals d'Egara). Les línies actualment vigents són:

1 Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital

2 les Arenes - la Grípia - Rambla d'Ègara

3 les Arenes - la Grípia - la Maurina

4 Can Parellada - Ca n'Aurell

5 Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Roc Blanc - Can Trias

6 Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - la Cogullada

7 Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)

8 Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)

9 Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)

10 les Fonts - Estació del Nord

12 Can Gonteres - Rambla d'Ègara

13 Can Palet de Vista Alegre - Rambla d'Ègara

14 Mercadal setmanal de Martí l'Humà - Can Parellada

15 Polígons industrials (les Fonts - Colom II - Can Parellada - Santa Margarida)

16 Bus Dnit (segueix el mateix itinerari que la línia 9)

edita Terrassencs il·lustres

Vegeu la Categoria:Terrassencs

edita Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
153 159 308 1.835 4.092 10.915 14.215 16.265 20.360
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
22.679 30.532 39.975 45.081 58.880 92.234 138.697 155.360 161.682
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
158.507 161.428 163.862 165.654 171.794 179.300 189.212 199.817 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

edita Galeria

edita Vegeu també

edita Referències

  1. Població de Terrassa segons l'Idescat
  2. Població de Sabadell segons l'Idescat
  3. Orígens i protocols de la Festa Major de Terrassa
  4. Convenis bilaterals i agermanaments institucionals, dades de l'Ajuntament
  5. Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Terrassa
All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog.