Sant Pere.html



Per a altres significats, vegeu «Sant Pere (desambiguació)».

Escultura de Sant Pere de Josep Maria Bohigas a la façana de la catedral de Girona

Segons el Nou Testament, Pere ( en arameu i hebreu kēf i en grec Petros) conegut com Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme.

Originari de Betsaida, el seu nom era Simó (en arameu Shim‘on bar Jochanan, en hebreu שמעון בן-יוֹנָה Šim‘ôn ben Jon'ah i en grec Συμεών Symeon). Estava casat i se n'anà a viure a Cafarnaüm, on treballava com a pescador al Llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies.

El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan (hom pensa que va ser escrit vora l'any 100), que conta com Jesús va ser presentat a Simó pel germà d'aquest, Andreu.

En l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església. Així doncs Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Cefes, que vol dir pedra). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, de Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc).

En ser probablement Joan, amb Andreu, un dels primers deixebles de Jesús, és comprensible que tingui un record personal molt precís d'uns esdeveniments tan importants en la seua existència. Finalment, com que aquest Evangeli ha estat escrit el darrer, aquesta obra no ha pogut pas influenciar els altres tres Evangelis, els escriptors dels quals no van ser testimonis directes de l'escena i per això en donen menys detalls.

Ben sovint és un dels principals actors del Nou Testament:

• Arran del procés i de la condemna de Jesús, Pere nega el seu mestre, però serà, juntament amb Joan, un dels primers a admetre la resurrecció i a donar-ne fe.
• A Pere adreçarà Jesús el famós Posa't darrere de mi, Satanàs quan Pere va reprendre Jesús, ja que el veritable deixeble he de seguir les passes del Mestre.

Pere és un dels apòstols de qui més parlen els Evangelis i els Fets dels Apòstols. La darrera part de la seua vida no és relatada als llibres del Nou Testament. Hom li atribueix dues cartes integrades a la Bíblia.

edita Segons la tradició catòlica

Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seua tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. És considerat un sant, entre d'altres, per l'Església catòlica així com el primer papa.

Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís, per això se'l representa amb unes claus a la mà.

edita Segons la història

Els historiadors de primer segle ignoren els orígens i els primers temps del cristianisme i els Evangelis no poden ésser pas considerats història tal com es considera avui dia; d'altra banda això no n'és pas l'objectiu: els evangelistes no són pas testimonis des de fora , sinó sobretot deixebles que viuen llur fe i, a resultes d'això, produeixen documents apologètics destinats a animar la fervor de llurs auditors i a resumir el que consideren que és important difondre.

Només es disposa d'una al·lusió vaga i tardana (Tàcit) als fidels d'allò que aleshores només és considerat com una secta del judaisme i hom no disposa pas de cap testimoni escrit contemporani sobre els apòstols fet per cap dels historiadors esmentats.

edita Nom

En els diferents evangelis ens troben diversos noms semblants que comencen per Simó:

• Simó Kêpha (la Pedra) (Pere) (Mateu 4,18)
• Simó el Zelota (Lluc 6,15) i (Fets 1,13)
• Simó el Cananeu (Marc 3,18)
• Simó barjonna (fill de Jonàs) (Joan 21,15)
• Simó Iscariot (Joan 6,70)

Segons Robert Ambelain tots són una sola i única persona Simó Pere.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere