Reial Madrid.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
 |
La pàgina està semiprotegida per a tractar el vandalisme. Si us plau, debatiu qualsevol proposta de canvi a la pàgina de discussió. |
 |
|||||||||||||||||||||||||||
| Nom complet | Real Madrid Club de Fútbol | ||||||||||||||||||||||||||
| Àlies | Merengues |
||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any de fundació | 1902 | ||||||||||||||||||||||||||
| Estadi | Santiago Bernabéu, Madrid, Espanya |
||||||||||||||||||||||||||
| Capacitat | 80.354 espectadors | ||||||||||||||||||||||||||
| Socis | 88.954 socis | ||||||||||||||||||||||||||
| Penyes | 1.859 penyes | ||||||||||||||||||||||||||
| President |  Ramón Calderón |
||||||||||||||||||||||||||
| Entrenador | Juande Ramos |
||||||||||||||||||||||||||
| Lliga | La Liga | ||||||||||||||||||||||||||
| Temporada | 2007-08 | ||||||||||||||||||||||||||
| Posició | La Liga, 1er | ||||||||||||||||||||||||||
| Classificació històrica | 1er a La Liga[1] | ||||||||||||||||||||||||||
| Web oficial |
|
||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||
El Real Madrid Club de Fútbol és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya. Va ser fundat el 6 de març del 1902 amb el nom de Sociedad Madrid Foot-Ball Club. Té més de 85.000 socis[2] i més de 1.800 penyes.
Poseeix a l'actualitat dos seccions esportives: una de futbol, on és l'equip amb més títols d'Espanya i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món, siguent el club amb més victòries a la seva màxima competició continental, la Lliga de Campions de la UEFA, i el tercer amb més campionats internacionals oficials en total, escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century)[3]; i una altra secció de bàsquet amb la qual és el club amb més títols nacionals d'Espanya i amb més campionats internacionals d'Europa[4]. El seu màxim rival és el Barça, tot i que també manté una gran rivalitat amb l'Atlético de Madrid.
Els símbols
Equipació
L'uniforme de l'equip, a la temporada 2007-2008 és de samarreta, pantalons i mitjons blancs; amb les tres línies característiques de la firma esportiva Adidas. La gran novetat del nou equipament és la tornada del color morat tant als costats com al coll; i la aparició del nou patrocinador oficial, Bwin.
| Període | Marca esportiva | Patrocinador[5][6] |
|---|---|---|
| 1980–1982 | Adidas | cap |
| 1982–1985 | Zanussi | |
| 1985–1986 | Parmalat | |
| 1986–1989 | Hummel | |
| 1989–1990 | Reny Picot | |
| 1990–1992 | Otaysa | |
| 1992–1994 | Teka | |
| 1994–1998 | Kelme | |
| 1998–2001 | Adidas | |
| 2001–2002 | Realmadrid.com | |
| 2002–2005 | Siemens Mobile | |
| 2005–2006 | Siemens | |
| 2006–2007 | BenQ Siemens | |
| 2007– | bwin.com |
Evolució gràfica de l'equipació
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Escut
El primer escut del Madrid Football Club va tenir un disseny molt simple. Consistia en entrellaçar les tres inicials del club, és a dir, la "M", la "F" i la "C", que anaven a un fons blau fosc, sobre la samarreta blanca. Però a la vegada, el reglament establia que per partits amb conjunts d'altres societats, el equip tindria que portar l'escut de la ciutat de Madrid al costat esquerre del pit, reemplaçant l'escut del club.
La primera variant data de 1908. Les lletres entrellaçades van adoptar una forma més estilitzada i van aparèixer inscrites en un cercle. El següent canvi en la configuració de l'escut no va ser fins al 1920, any en el qual el rei Alfons XIII va concedir al club el títol de Real. Per aquesta raó se li va afegir la Corona Reial, les inicials es van veure una mica més estilitzades i el club va passar a anomenar-se Real Madrid Football Club. Als partits oficials, es va adoptar l'escut de la ciutat junt amb la corona borbònica.
Amb la instauració de la II República al 1931 es van eliminar tots els símbols de la Reialesa, de manera que es va perdre la corona que anys abans havia obtingut. A canvi, se li va afegir la banda en diagonal de la regió de Castella.
Un cop acabada la Guerra Civil, al 1941 l'escut va recuperar la Corona Real, però també va mantenir la franja morada. A més, es van modificar els colors, sent aleshores el daurat el predominant, i el club va passar a denominar-se Real Madrid Club de Fútbol. És amb aquest escut amb el que el club guanyaria els màxims èxits del futbol mundial, i que es va mantenir fins a finals dels anys noranta.
L'última modificació es va donar al 2001 sota la presidència de Florentino Pérez, creant un escut més adient amb els nous temps, i adequant-lo al màrqueting, fent les línies més gruixudes i la banda va passar a ser de color blau.
Himne
L'himne del Real Madrid cantat per José de Aguilar va anar prenent forma a un tren que feia el trajecte Aranjuez-Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora, Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant La Rana Verde es van posar les primeres notes del que seria l'himne del Real Madrid. L'enregistrament es va fer a Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van intervenir a part de José de Aguilar, 32 músics d'aquella època que eren primeres figures ja que entre ells hi havien catedràtics de conservatori i integrants de la Orquestra Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava Enrique García (violinista), que és el pare del director d'orquestra Enrique García Asensio.
| "Himne del Real Madrid" |
|---|
|
De las glorias deportivas, que campean por España va el Madrid con su bandera, limpia y blanca que no empaña. Club castizo y generoso, todo nervio y corazón, veteranos y noveles, veteranos y noveles, miran siempre sus laureles con respeto y emoción. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Noble y bélico adalid, caballero del honor. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! A triunfar en buena lid, defendiendo tu color ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Enemigo en la contienda, cuando pierde da la mano sin envidias ni rencores, como bueno y fiel hermano. Los domingos por la tarde, caminando a Chamartín, las mocitas madrileñas, las mocitas madrileñas van alegres y risueñas porque hoy juega su Madrid ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Noble y bélico adalid, caballero del honor. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! A triunfar en buena lid, defendiendo tu color ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! |
Al 2002, any del Centenari del Real Madrid, es va crear un segon himne composat per José María Cano i cantat per Plácido Domingo. Aquest himne no va substituir el primer, sinó que tots dos conviuen a l'actualitat com himnes del Real Madrid.
A l'any 2005 amb motiu del rodatge de Real, la pel·lícula, José Mercé va versionar l'himne clàssic del Real Madrid.[7]
Merengues
El 1913 apareix per primer cop el sobrenom de "merengues" a la premsa madrilenya.
Instal·lacions
Estadi
El estadi del Real Madrid és el Santiago Bernabéu, que és propietat del propi club. Obra dels arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de desembre del 1947 i posseeix una capacitat de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72 metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba al Passeig de la Castellana, al districte de Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases delimitada pel Passeig de la Castellana i els carrers de Concha Espina, Padre Damián i Rafael Salgado, i posseeix un accés del Metro de Madrid propi, la Estació Santiago Bernabéu, a la línia 10.
L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els videomarcadors de l'estadi, sent el primer club del món en incorporar-los.[8]
Ciutat Esportiva
El 12 de maig del 2004 s'inicien les obres de la Ciudad Real Madrid a les afores de Madrid, al Parque de Valdebebas. 120 hectàrees de terrenys de futbol i instal·lacions esportives per als equips de bàsquet i futbol i les seves categories inferiors.
Actualment ja estan acabats els camps d'entrenament del primer equip de futbol, i els terrenys de joc de les categories inferiors. També està enllestit el mini-estadi Alfredo Di Stéfano.
Camps anteriors
Els antics camps del Real Madrid són: Camp de la Estrada, Hipódromo, Campo de la Avenida de la Plaza de Toros, Campo de O'Donnell, Velódromo de la Ciudad Lineal i el vell estadi de Chamartín.
El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín.
Història
Madrid Foot-Ball Club
El futbol fou introduït a Madrid per professors i estudiants de la Institución Libre de Enseñanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge.[9] Aquests fundaren el Football Sky el 1895, jugant els diumenges al matí a Moncloa. Aquest club es dividí el 1900 en dos clubs, el New Foot-Ball de Madrid i el Club Español de Madrid. El president d'aquest darrer club era Julián Palacios. D'una escissió d'aquest darrer club el 1902 nasqué el Madrid FC.[10]
El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrós i Rubió, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julián Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit després de l'oficialització va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de març.
El 15 d'abril següent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronació del Rei Alfons XIII. Així es va crear la que avui s'anomena Copa del Rei.
Al gener del 1904 el Madrid Foot Ball Club es fusionà amb el Moderno, l'Amicale i el Moncloa, i el fins aleshores president de la Federación Madrileña de Clubs de Foot-Ball, Carles Padrós assoleix la presidència del club, que mesos més tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creació de Federació de Futbol Internacional Amateur (FIFA).
El 18 d'abril del 1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campió de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforçat amb jugadors de l'Atlético de Madrid, a un partit disputat al Parque del Retiro de Madrid. Al 23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant el Gallia Sport de París, amb motiu de la visita del president de la República Francesa, amb empat a 1 gol.
Al 1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, al guanyar-la tres vegades seguides.
Real Madrid i primers anys de lliga
El 29 de juny de 1920 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de Reial (Real).
El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín. El partit inaugural enfrontà l'equip madrileny contra el Newcastle United anglès, campió de la Copa Anglesa.
La primera jornada de lliga espanyola va enfrontar al Madrid i al CE Europa de Barcelona el 10 de febrer de 1929. El conjunt blanc va guanyar per 5 gols a 0, siguent el primer líder de la història de Primera Divisió. El club fitxa a Ricard Zamora al RCD Espanyol al setembre de 1930 per 150.000 pessetes, un dels millors porters de tots els temps.
Amb l'inici de la Segona República Espanyola (1931) el club perd la denominació de Real i torna a ser Madrid Club de Fútbol, guanyant la primera lliga espanyola, sense perdre cap partit.
Post-Guerra i presidència de Santiago Bernabéu
Després de la Guerra Civil, el camp va quedar desmantellat, havien tret els taulons de fusta de les grades, i l'estadi es va transformar en un camp de presoners. El dirigent del club Pedro Parages va ser l'encarregat de convocar una assemblea el 19 d'abril de 1939 per reunir els socis que quedaven a la capital madrilenya, intentar buscar els jugadors dispersats per la guerra, i aconseguir un esforç econòmic mitjançant donatius dels socis per refer el terreny de joc.
El 15 de setembre de 1943 Santiago Bernabéu va ser escollit president per unanimitat. A partir d'aleshores es va decidir iniciar la construcció de l'estadi Santiago Bernabéu, acabat el 1947. L'estadi s'inaugurà el 14 de desembre de 1947 davant l'Os Belenenses portuguès.
Al 1952 se celebren les Núpcies d'Or del club amb un important torneig internacional entre el Madrid, el IFK Norrköping, campió de Suècia i el Club Deportivo Los Millonarios d'Alfredo Di Stéfano, campió de Colòmbia. El torneig el va guanyar el Millonarios gràcies a un apassionant partit que va acabar 4 - 2. Durant l'estiu, el conjunt blanc va viatjar a Colòmbia i Veneçuela per negociar per Alfredo Di Stéfano i jugar la Petita Copa del Món, títol aconseguit per l'equip madrileny.
Inici del domini a Europa, Real Madrid Imperial
Al 1953 comença una etapa daurada al fitxar a Alfredo Di Stéfano, Paco Gento y Marquitos. Les negociacions pel jugador argentí van ser molt difícils, ja que el FC Barcelona també volia el jugador. Després de molts contactes entre River Plate, Club Deportivo Los Millonarios, el Real Madrid, el FC Barcelona i el Torino italià (equip on el Barça volia vendre el jugador), la Federació Espanyola de Futbol va decidir que el jugador jugués dues temporades al club blanc, i dues a l'equip blaugrana, alternant una a cada conjunt. La directiva barcelonina no ho va acceptar, després de veure un baix rendiment del jugador, i va acabar fitxant pel Real Madrid.
El 13 de juny de 1956 aconsegueix la primera Copa d'Europa de la història davant de l'Stade de Reims. Aquesta va ser la primera de cinc Copes d'Europa seguides, guanyant també la primera Copa Intercontinental contra el Peñarol de Montevideo.
El Real Madrid dels yé-yés, última etapa de Santiago Bernabéu
A l'any 1965, guanya la seva cinquena lliga consecutiva establint un nou rècord que encara no ha estat superat. Aquesta temporada es fitxà als primers jugadors d'una nova generació anomenada la dels yé-yés. Hi destacaven Grosso i Pirri. Di Stéfano havia deixat el Madrid la temporada anterior. L'11 de maig de 1966, el Madrid tornaria a guanyar la Copa d'Europa a l'estadi belga de Heysel.
Al 1972 l'Agrupación Deportiva Plus Ultra desapareix per a formar l'equip filial, el Castilla. Aquest any es celebren les Núpcies de Plata de l'estadi Santiago Bernabéu, que va servir d'homenatge a Paco Gento.
Anys vuitanta i la Quinta del Buitre
Al mes de juny de 1978, mor el president Santiago Bernabéu. El seu càrrec l'ocupa Luis de Carlos. A la temporada següent el Madrid dedicaria la seva segona lliga consecutiva al seu ex-president.
A finals del 1983 i 1984 comença a debutar amb el primer equip la generació batejada com La Quinta del Buitre. El 4 de desembre de 1983, amb Alfredo Di Stéfano com entrenador, van debutar Rafael Martín Vázquez i Manolo Sanchís, que marcaria l'únic gol del partit, donant el triomf al conjunt blanc. El 5 de febrer de 1984 debutaria el jugador que va donar nom a la seva generació, Emilio Butragueño, que marcaria dos gols al seu debut, al camp del Cádiz CF, aconseguint la victòria per 2-3. Aquell any, arribaria a ser el major golejador de Segona Divisió amb el Castilla. Miguel Pardeza també debutaria aquell any, i a la temporada següent, Míchel també jugaria amb el primer equip.
Després de guanyar dues Copes de la UEFA, l'any 1985 i el 1986, va aconseguir arribar a 3 semifinals consecutives de la Copa d'Europa, perdent contra el Bayern de Munic al 1987, contra el PSV Eindhoven, (que va ser campió empatant els últims cinc partits de la competició) i contra el poderós AC Milan.
Segona època daurada a Europa, el Madrid dels Galàctics
El 12 de gener de 1998, abans de guanyar la seva setena Lliga de Campions, l'equip blanc va ser escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century). Els seus ex-jugadors, Alfredo Di Stéfano i Ferenc Puskas són triats entre els 10 millors jugadors de la història.
Al 1998, després de 32 anys, el Real Madrid guanya de nou la Copa d'Europa contra el Juventus de Torí amb un gol de Predrag Mijatovic. Conquereix al desembre la seva segona Copa Intercontinental davant del Vasco de Gama a Tòquio amb gols de Roberto Carlos i Raúl.
Torna a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA l'any 2000 davant el València CF per 3-0 a la primera final entre equips d'un mateix estat. Florentino Pérez guanya les eleccions presidencials i fitxa a Luís Figo, del FC Barcelona. El 5 de novembre, l'Assemblea General de Socis Compromisaris nomena President d'Honor a Alfredo Di Stefano, ex-jugador del club.
El 15 de maig del 2002 guanya la seva novena Lliga de Campions, davant l'equip alemany del Bayer Leverkusen, guanyant també la Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental el 2003.
Jugadors
Plantilla actual
|
|
.svg){kind=small}
Equip tècnic
- Entrenador:
Juande Ramos - Segon entrenador: Marcos Álvarez
- Preparador físic:
Walter Di Salvo - Entrenador de porters: Pedro Jaro
Jugadors cedits durant la temporada 2008/09
|
Altes per a la temporada 2008/09
|
Baixes per a la temporada 2008/09
|
.svg){kind=small}
Plantilles d'anteriors temporades
- Plantilla de la temporada 2007-2008
- Plantilla de la temporada 2006-2007
- Plantilla de la temporada 2005-2006
- Plantilla de la temporada 2004-2005
Jugadors destacats
.svg){kind=small}
Entrenadors destacats
|
|
