Nit.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol ja s'ha posat: crepuscle vespertí. Dita refracció allarga el dia i escurça la nit.
Mesurat des del migdia l'ocàs es caracteritza per un angle horari H on
cos(H)=-tan(F)*tan(D)
sent F és la latitud del lloc i D la declinació solar. L'ortus ocorre a un angle horari -H.
El dia dura 2H i la nit 24-2H.
La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any essent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solstici d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Este efecte s'accentua més quan major és la latitud. En l'equador sempre duren el mateix. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.
- La nit és l'escenari típic de les històries de por, ja que la nit se sol associar al perill, als bandits i animals perillosos que s'oculten després de la foscor. Així mateix, es diu que criatures fantàstiques com els homes llop i els vampirs són més poderosos a la nit. Fins i tot hi ha criatures fantàstiques malvades de què es diu que no suporten la llum solar.
