Gos.html
 
| ca | de | en | es | fr | it | nl | no | pl | pt | ru | ro | fi | sv | tr | vo |


 

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques.html
Com entendre les taules taxonòmiques
Gos
Registre fòssil: Plistocè superior – actualitat
Un gos pastor alemany
Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Infraclasse: Eutheria
Ordre: Carnivora
Família: Canidae
Gènere: Canis
Espècie: C. lupus
Subespècie: C. l. familiaris
Nom trinomial
Canis lupus familiaris
Linnaeus, 1758

El gos o ca (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. L'evidència arqueològica demostra que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys.[1] L'evidència fòssil demostra que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.[2]

A les Illes Balears i a parts de la Catalunya Nord el gos rep el nom de ca, que prové directament del mot llatí canis, que al seu torn prové de la forma protoindoeuropea *kwon-[3]. Una de les variacions d'aquesta forma indoeuropea és cuon, que a través del grec antic κύων ha portat a termes de la llengua catalana com ara "cinisme" o "cinocefàlia". L'arrel llatina es reflecteix en altres llengües romàniques: chien, cane, can, câine, cão, etc. D'altra banda, el terme més estès als Països Catalans per referir-se a aquest animal, gos, té un origen expressiu a partir de l'expressió "gus" o "kus", utilitzada antigament per cridar o dirigir-se als gossos. És atestada per primer cop l'any 1342.[4]

N'hi ha aproximadament 800 races (més races que qualsevol altre animal)[5] que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament, i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents. Tenen una gran relació amb els humans, servint d'animals de companyia, d'animals de guàrdia, de gossos pigall o de gossos pastors, per exemple.

Amb un nombre estimat de 400 milions de gossos en llars d'arreu del món, és un dels animals de companyia més populars, probablement només superat pels gats.[6] Es creu que el llop gris, del qual és considerat una subespècie, n'és l'avantpassat més immediat.[7] Les investigacions més recents indiquen que el gos fou domesticat per primera vegada a l'est d'Àsia, possiblement a la Xina;[8] tanmateix, és incert si tots els gossos domèstics provenen d'un mateix grup o si el procés de domesticació es repetí diversos cops.

Taula de continguts

edita Nomenclatura

Existeixen diverses formes per referir-se a un grup d'animals. Són comuns els substantius col·lectius: bandada (ocells), porcada (porcs) o banc (peixos). En el cas dels gossos, el terme correcte en català per referir-se a un grup d'ells, especialment quan cacen junts, és "gossada".[9] Per referir-se a una cria de gos, el terme correcte és "cadell", un terme que posteriorment s'ha estès per a denominar les cries d'altres mamífers carnívors com el lleó, l'ós o el llop.

Els gossos els avantpassats dels quals es troben registrats formalment són denominats com a gats amb pedigrí. En termes estrictes, un pura sang és aquell que té avantpassats de la mateixa raça, mentre que en el cas d'un gos de pedigrí és essencial l'existència d'un registre genealògic dels seus avantpassats. Aquests registres genealògics han estat criticats per grups en defensa dels animals[10] que argumenten que promou una discriminació en contra dels gossos mestissos; i per veterinaris,[11] que afirmen que les associacions canines només tenen en compte la puresa de la raça del gos sense valorar-ne la salut.

edita Taxonomia

Es creu que el llop gris és l'avantpassat més immediat dels gossos domèstics.
Es creu que el llop gris és l'avantpassat més immediat dels gossos domèstics.

El gos fou descrit com a Canis familiaris i Canis familiaris domesticus per Carl von Linné a la seva obra Systema Naturae del 1758.[12] Linné utilitzà dos noms diferents perquè creia que els gossos salvatges (Canis familiaris) eren diferents dels gossos domèstics (Canis familiaris domesticus). Tanmateix, el 1993, la Smithsonian Institution i l'American Society of Mammalogists feren una revisió taxonòmica dels gossos, reclassificant-los com una espècie del llop gris (Canis lupus).

Els gossos donen el seu nom a la família dels cànids, que inclou també els llops, les guineus, els coiots, els xacals, els gossos salvatges africans i els dingos. Es creu que aquests últims podrien formar part de la mateixa subespècie que els gossos domèstics, però provisionalment se'ls classifica dins la subespècie Canis lupus dingo.[13]

A un nivell taxonòmic més alt, també donen nom al subordre dels caniformes. Igual que els gossos, els animals que formen aquest grup comparteixen una sèrie de característiques: manquen d'urpes retràctils, tenen més dents que els feliformes (cosa que els permet processar l'aliment vegetal molt millor que els gats, per exemple), un musell llarg, carnassieres menys especialitzades que les dels fèlids, una dieta mitjanament omnívora i oportunística, i una bul·la auditiva unicameral o parcialment dividida, composta d'un únic os.

edita Domesticació

Basant-se en les anàlisis d'ADN, els llops avantpassats dels gossos moderns se separaren de la resta de llops fa uns cent mil anys,[14][15] i els gossos foren domesticats d'aquests llops grisos fa uns quinze mil anys.[16] Aquesta data significaria que els gossos foren la primera espècie en ser domesticada pels humans.

edita Importància dels sentits en el gos

Gust

Entre els sentits del gos, el del gust és el que menys s'ha investigat, fins ara se'l relaciona amb el sentit de l'olfacte. Les preferències del gos per un sabor o un altre, depenen de l'olor, és a dir si li agrada l'olor es menja allò que té al davant, si l'olor no li agrada ho rebutja. Prefereix els sabors dolços, salats o forts. És capaç de distingir els sabors bàsics (àcid, amarg, salat i dolç) de manera semblant a l'home. Una cosa curiosa que pot fer el gos i que per nosaltres resulta limitat és que, per exemple, quan mengem sopa, nosaltres podem percebre una olor i un sabor. El gos, al menjar sopa, sap distingir per l'olor i el sabor, cadascun dels ingredients amb el que s'ha fet la sopa. De tota manera, el gos confia més en l'olfacte que en el gust, per això és l'animal més fàcil d'enverinar.

Oïda

L'oïda dels gossos els permet de sentir freqüències d'entre 70 Hz i 100 KHz (l'home només pot percebre freqüències entre els 16 Hz i els 20 KHz, a més, disposen d'unes orelles amb una gran mobilitat, fet que els permet d'usar-les a mode de "radar".

Tacte

Els coixinets de les potes són extremadament sensibles i gràcies a ells poden percebre petites vibracions al terra. De cadells, en absència de visió i oïda, és el seu principal sentit.

Olfacte

Un gos disposa de 200 milions de cèl·lules olfactives (l'home només en disposa de 5 milions). Això el dota d'una gran capacitat olfactiva, obviament. En molts casos no li cal veure a algú per reconèixer-lo per l'olor.

Gos mestís
Gos mestís
Gos petaner
Gos petaner
Vista

A diferència del que molta gent creu, la vista no és ni molt menys el principal sentit d'un gos. De fet, l'existència de menys cèl·lules còniques que els homes al fons de la retina, fan que la seva visió sigui en colors propers al blau i al vermell. La seva vista a llarga distància és molt més bona que a curta distància. Al tenir els ulls més separats que l'home, li presta però un major angle de visió, que oscil·la entre els 250 i els 290 graus (l'home té un angle de visió proper als 210 graus). En la foscor, al poder dilatar més les pupil·les que l'home, pot captar més llum, i en resum, veure-hi millor.

edita Gossos cèlebres

edita Races

És un animal que destaca per la seva variabilitat fenotípica donant lloc a moltes races de gossos entre les quals hi ha: beagle, bichon maltès, bòxer, ca de bestiar, dingo, labrador retriever, landseer, lhasa apso, gos d'atura, gos d'atura aranès, mastí tibetà, newfoundland, pastor alemany, podenc eivissenc, rater mallorquí, teckel, West Highland White Terrier, Yorkshire terrier

edita Referències

v • d • e
Referències i notes
  1. ↑ Scott, John Paul (1965). Dog behavior;: The genetic basis, University of Chicago Press. ISBN 0-226-74338-1. 
  2. ↑ Humans live a dog's life. abc.net.au: (26 de març del 2002). Data d'accés: 07-04-2007.
  3. ↑ "kwon". The American Heritage Dictionary: (2000). Data d'accés: 02-09-2008.
  4. ↑ Enciclopèdia Catalana. Entrada "gos" al GDLC. Data d'accés: 16 d'agost del 2008.
  5. ↑ Swaminathan, Nikhil. Why are different breeds of dogs all considered the same species?. Scientific American. Data d'accés 14 de juliol, 2008.
  6. ↑ Coppinger, Ray (2001). Dogs: a Startling New Understanding of Canine Origin, Behavior and Evolution, p352. 0684855305. 
  7. ↑ Lindblad-Toh, K, et al. (2005). «Genome sequence, comparative analysis and haplotype structure of the domestic dog». Nature 438: 803–819. DOI:10.1038/nature04338.
  8. ↑ Savolainen, Peter, Ya-ping Zhang, Jing Luo, Joakim Lundeberg, and Thomas Leitner (22-11-2007). «Genetic Evidence for an East Asian Origin of Domestic Dogs». Science 298 (5598): 1610–1613. DOI:10.1126/science.1073906.
  9. ↑ Enciclopèdia Catalana. Entrada "gossada" al GDLC. Data d'accés: 16 d'agost del 2008.
  10. ↑ Dave Workman (2003). Peta Files: The Dark Side of the Animal Rights Movement, Bellevue, Wash: Merril Press. ISBN 0-936783-32-X. 
  11. ↑ A Terrible Beauty
  12. ↑ ITIS Standard Report Page: Canis familiarus domesticus
  13. ↑ Corbett (2004). Canis lupus ssp. dingo. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 11 de maig del 2006.
  14. ↑ Vilà, Carles, Carles Vila, Peter Savolainen, Jesus E. Maldonado, Isabel R. Amorim, John E. Rice, Rodney L. Honeycutt, Keith A. Crandall, Joakim Lundeberg, Wayne, Robert F. (30 de gener del 1997). «Multiple and ancient origins of the domestic dog» (pdf). Science 276: 1687–1689. DOI:10.1126/science.276.5319.1687. Data de la consulta 09-12-2006.
  15. ↑ Kerstin, Lindblad-Toh, Claire M Wade, Tarjei S. Mikkelsen, Elinor K. Karlsson, David B. Jaffe, Michael Kamal, Michele Clamp, Jean L. Chang, Edward J. Kulbokas III, Michael C. Zody, Evan Mauceli, Xiaohui Xie, Matthew Breen, Robert K. Wayne, Elaine A. Ostrander, Chris P. Ponting, Francis Galibert, Douglas R. Smith, Pieter J. deJong, Ewen Kirkness, Pablo Alvarez, Tara Biagi, William Brockman, Jonathan Butler, Chee-Wye Chin, April Cook, James Cuff, Mark J. Daly, David DeCaprio, Sante Gnerre, Manfred Grabherr, Manolis Kellis, Michael Kleber, Carolyne Bardeleben, Leo Goodstadt, Andreas Heger, Christophe Hitte, Lisa Kim, Klaus-Peter Koepfli, Heidi G. Parker, John P. Pollinger, Stephen M. J. Searle, Nathan B. Sutter, Rachael Thomas, Caleb Webber (8 de desembre del 2005). «Genome sequence, comparative analysis and haplotype structure of the domestic dog». Nature 438: 803–819. DOI:10.1038/nature04338.
  16. ↑ McGourty, Christine (22-11-2002). Origin of dogs traced. BBC News. Data d'accés: 29-11-2006.

edita Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Gos
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies

All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog.