Gegant.html

Aquest article defineix dos o més conceptes.
Podeu col·laborar amb la Viquipèdia desambiguant-lo.

Gegants a Sa Bassa (Manacor)

Gegants i cap-grossos de Mataró

gegants i cabets d'Ontinyent

El gegant és un monstre que apareix a gairebé totes les cultures. És antropomorf, però molt més alt i fort que un ésser humà. Vegeu gegant (mitologia).

edita Els gegants a la mitologia

Algunes aparicions dels gegants a la mitologia occidental:

A la mitologia hebrea apareixen com a raça antiga (nephilim), encreuament entre àngels i humans que va engendrar els grans herois. Entre els gegants que, com aquests, són esmentats a la Bíblia, destaca el cèlebre Goliat.
A la mitologia grega els gegants són uns éssers gegantins nascuts de la sang d'Urà. A l'Odissea apareix el cíclop, gegant d'un sol ull que fou vençut per Ulisses. Aquesta història apareix amb variants a narracions d'altres cultures.
A la mitologia germànica els gegants són enemics dels déus. Sembla haver-hi una influència grega, sobretot en el motiu de la lluita dels titans.
A la mitologia basca els gegants són els constructors dels menhirs, dólmens i altres monuments megalítics.

edita Els gegants a les festes populars

Al costat dels capgrossos, són un element molt destacat de les festes majors de molts pobles dels Països Catalans, en les quals sovint representen els antics benefactors de la localitat.

Durant la Baixa edat mitjana, en les festes cortesanes (entremesos) de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus potser per accentuar-ne el relleu.

Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1391, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels nans o capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval.

Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals.

Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX.

El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya.

edita Tipologia gegantera

Els gegants de Sant Pere de les Puel·les (Ciutat Vella de Barcelona) amb la gegantona Isabel de Portugal, de la mateixa colla. Noteu la diferència d'alçada entre els gegants i la gegantona.^[1]

La terminologia actualment en ús que fa referència al món geganter fou acordada al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996):

El gegant tradicional és una "figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d'un individu de dimensions normals, que, conduïda des de l'interior per una persona, participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu".
El gegantó és un gegant més alt que l'ésser humà però manifestament més baix que els gegants tradicionals, per diferenciar-lo dels quals rep el seu nom. Tot i la seva característica, és portat per individus adults.
El gegantet és un gegant no gaire més alt que un ésser humà adult dissenyat per ser portat pels infants, en relació amb l'alçada dels quals sí que constitueix un autèntic gegant.
El gegant de motxilla és un gegant sense armadura o cavallet de fusta al seu interior que el geganter es carrega sobre el cos com si fos una motxilla.
El gegant manotes és un gegant que no té els braços sòlids sinó de roba i separats del cos i amb els que, quan la figura roda, reparteix mastegots a la gent desprevinguda del voltant.

edita Gegants de Catalunya

Alguns gegants de localitats de Catalunya:

Barcelona - Els històrics gegants de la Casa de Caritat (anomenats Gegants vells o del Carnestoltes) daten de 1859. Els Gegants de la Ciutat de Barcelona representen Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, si bé durant la dictadura franquista els seus noms foren canviats per Ferran i Isabel (en al·lusió als Reis Catòlics). Les figures actuals són obra de Manel Casserres fill i van ser estrenades el 2006. Tenen un ball propi. Aquests gegants a demés de ser propietat de la casa consistorial de Barcelona són propietat de tots els infants de la ciutat comtal i son portats per la coordinadora de geganters de Barcelona. Alguns barris de Barcelona disposen de gegants particulars, entre els que destaca el cèlebre Gegant del Pi, ja documentat l'any 1601 durant les festes per la canonització de Ramon de Penyafort. La Festa Major de la Mercè (24 de setembre) és l'ocasió principal per a la seva actuació i també per a la trobada de totes les colles de gegants de Catalunya als carrers i places de la capital catalana.
Bellvís - A Bellvís hi ha dues parelles de gegants, en Pere de Bellvís i Ermessenda de Montcada i representen dos nobles de la vila. En Tonet i la Sileta són uns gegantons manotes que representen dos pagesos del poble. Van ser estrenats els anys 1994 i 1995, respectivament, i Manel Casserres en va ser l'escultor.
Cabrils - Els gegants de Cabrils porten els noms d'Esteve i Eulàlia, fan 3,5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig de 2004.
Canovelles - Els gegants de Canovelles van ser estrenats al 1991, i representen els antics comtes de Magarolas, els seus noms són Carles i Cisqueta, també hi ha la Vicenteta, filla dels anteriors, la qual va ser estrenada l'any 1999.
Lleida - A Lleida hi ha dotze gegants: Marc Antoni (1840), Cleopatra (1840), Moro (1951) i Mora, Donya Zobeida (1952), Donya Lionor (1950), Jaume I el Conqueridor (1949), Faraó i Faraona (1995, reproducció dels de 1905), Xinès (1946, reproducció del de 1896) i Xinesa (1946, reproducció de la de 1896), Donya Violant (1951) i l'Infant Berenguer (1956). Els gegants Cleopatra i Marc Antoni són dels gegants originals més antics de Catalunya.

Els gegants nous de Molins de Rei (esquerra) i els vells (dreta).

Molins de Rei - A Molins de Rei hi ha dues parelles de gegants, els Gegants Vells, Miquel i Montserrat, datats de 1913, obra de la Casa Escaler, i els Gegants Nous, Bernat i Candelera, datats de 1988, obra del Taller Sarandaca. Ambdues parelles representen un bon hereu i una rica pubilla. Els Gegants Vells tan sols surten per la Festa Major de Sant Miquel, mentre que els Gegants Nous són els encarregats de fer d'ambaixadors fora vila. Molins també té els gegantons Robert i Mariona (1987), el gegantó Molinenc (1994) i El Gall (2002). Vegeu Gegants de Molins de Rei.

Els gegants del carrer Viserta.

Monistrol de Montserrat - A Monistrol de Montserrat, hi ha els típics gegants de viserta anomenats així perquè són propietat dels veïns del carrer Julià Fuchs (antigament anomenat Viserta o del Sac) aquest veïnat compta amb la propietat dels 3 gegants tradicionals d'aquest carrer en Ramir i na Contsança (fets al Ingenio de Barcelona l'any 1914) i na Diana (feta al Ingenio l'any 1952) actualment també disposen d'un gegant anomenat Quim que representa un senyor que va lluitar molt a favor de la conservació de les festes del carrer Viserta i tres gegantons, en Siscu el Biscu, en Tinet i en Tinot. Com a curiositat cal dir que els gegants avui en dia encara són propietat dels veïns del carrer Julià Fuchs i que encara dansen en les seves festes anuals del carrer que es fan el segon cap de setmana de Juliol. Actualment els gegants son portats pels geganters de Viserta de Monistrol de Montserrat i els fan dansar en diferentes localitats catalanes.Vegeu Gegants de Viserta.

Els Gegants de Sant Just Desvern.

Sant Pere de Vilamajor - Els gegants de Sant Pere de Vilamajor s'anomenen Alfons i Loreto, en honor al comte-rei Alfons el Cast II d'Aragó i I de Catalunya que nasqué al castell de Vilamajor. La dida de l'infant, era la Loreto, filla de la masia de can Clavell. Els gegants foren batejats el 1989. El 1991 es batejà un gegantó anomenat en Quico del Montseny.
Terrassa - La tradició gegantera a Terrassa es remunta, almenys, al 1850. Aquell any, un artista de la ciutat va saldar el seu deute amb l'Ajuntament construint una parella de gegants, en Robesa i na Pepona, avui coneguts com a Gegants Vells. Al 1950 per celebrar el seu centenari, es van construir els Gegants Nous, en Ramonet i l'Estefania. La tercera parella de gegants de Terrassa arriba al 2007, amb els Gegants Modernistes Magí i Roseta. Terrassa és candidata a Ciutat Gegantera 2010[1].
Vilassar de Dalt - Els gegants de Vilassar de Dalt s'anomenen Lluís i Maria, en honor de la parella que els va fer construir, l'any 1912. L'any 2000 es va construir una nova parella (Pere Màrtir i Genisa), per tal de poder conservar els antics. Des de l'any 2002 Vilassar també compta amb dos gegantons que representen la gent gran del poble.
Vilafranca del Penedès - Els gegants de Vilafranca representen una parella de reis cristians de l'edat mitjana. Els documents més antics que es coneixen on es parla dels gegants de Vilafranca són de 1601, arran de les celebracions per la canonització de Ramon de Penyafort. Els gegants són el Ferragut i l'Elisenda.

edita Gegants del País Valencià

Alguns gegants de localitats del País Valencià:

Benicarló - La població del Baix Maestrat, compta amb dos gegants, anomenats Tolo i Mar (Tolo, ve del patró de la ciutat Sant Bertomeu, i Mar, de la patrona Sta. Maria de la Mar) que representen dos reis critiants, seguint la simbologia cristiana. Van ser estrenats el 24 d'agost de 1991, juntament amb 12 cabuts (capgrossos o nanos a altres indrets de la nostra geografia) construits per, la ja desapareguda, Casa d'Oficis Fallers de Benicarló. La roba fou confeccionada pel taller de confecció de la Universitat Popular de Benicarló. I els seus padrins foren els gegants del grup de teatre Xarxa Teatre, el Gran Pampolfigol i la Margallonera. També compten amb un gegantó de motxilla anomenat Gori (que el seu nom ve del co-patró de la ciutat, Sant Gregori) que representa un xiquet amb cara de trapella que va donant manotades allà on va, ve vestit com un nen d'escola, va ser estrenat l'any 1995 i construit per la colla amb l'ajuda de dos antics al·lumnes de la Casa d'Oficis Fallers, Daniel Ballester i Juan Manuel Beltran, tots dos, importants artistes fallers a la nostra ciutat. La colla de Gegants i Cabuts també compta amb dos cabuts arlequins, i tres cabuts dimonis, i recentment es van estrenar 8 cabuts donats per la Falla la Carrasca de la mateixa ciutat.
Ontinyent - La població d'Ontinyent compta amb sis gegants, que representen la cultura cristiana (Rei i Reina Cristiana), la musulmana (Rei i Reina Mora, coneguts popularment com l'Agüelo i l'Agüela) i la jueva (Rei i Reina Jueva), i vuit cabets o capgrossos, que reprodueixen personatges dels dibuixos animats i del cinema americà dels anys 1930 i 1940 (foren construïts el 1946 i recostruïts a partir dels originals el 1992). Tenen música i ball propis. La notícia més antiga de gegants a Ontinyent data de 1743. Les figures actuals de les dues primeres parelles són de 1992 (reconstruïts a partir de les de 1946) i les de l'última són una creació de 2006.

edita Referències

v • d • e Referències i notes

↑ Fitxa de la gegantona Isabel de Portugal a la web de la Coordinadora de Geganters de Barcelona

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Gegant

edita Gegants als Països Catalans

edita Gegants al món

Cercle internacional d’amics dels gegants (CIAG)

edita Tallers d'escultors de gegants

Sarandaca, taller de gegants