Flauta.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
Una flauta és un instrument musical de vent de fusta amb el tub obert, ordinàriament cilíndric, en el qual el so es produeix per l'aire que bufa l'executant, dirigit damunt la vora tallada en bisell d'un orifici, on hi ha una llengüeta i posa en vibració l'aire del tub. Les primeres flautes daten de més de 50000 anys d'antiguitat.
Taula de continguts |
edita Tipus
edita Flauta dolça
També anomenada flauta de bec o flauta d'Anglaterra, té nou forats i és de fusta, tot i que també se'n fabriquen de plàstic de baixa qualitat.
edita Flabiol
destaca per ser de mida més curta fins al punt que es manega amb una sola mà.
edita Flauta travessera
També anomenada flauta d'Alemanya, té setze forats i embocadura lateral. D'origen oriental, fins fa poc temps eren de canya, però ara són de metall.
Segurament, la flauta és el més antic de tots els instruments de vent. La flauta travessera consistia, en un principi, en un simple tub de fusta cilíndric proveït de forats que es tapaven amb els dits i que es toca bufant directament contra l'embocadura, sostenint-lo paral·lelament al pla de la cara de l'instrumentista.
Ja en l'època barroca, quan encara eren de fusta, es preferien a les flautes dolces o de bec en les orquestres, per tenir la flauta travessera una major sonoritat. Actualment es fabriquen en metall i han incorporat tot un complex sistema de claus, perfeccionat bàsicament pel flautista Theobald Böhm (1794-1881). El seu sistema ha tingut una gran importància històrica en ser adaptat, posteriorment, també en els clarinets i els oboès.
La flauta travessera, afinada en Do, té una extensió de tres octaves, del Do3 al Do6, més un registre sobreagut. Existeixen, també, el flautí, que sona una octava més agut, i la flauta contralt (en Sol), més gran, anomenada també flauta baixa.
edita Flauta de Pan
També anomenada bufacanyes o flabiol de set forats. Està formada per una sèrie de tubs de canya, generalment set, alineats en filera i que es poden fer-sonar individualment.
edita Quena i shakuhachi
La quena és originaria de Sud-Amèrica i el shakuhachi del Japó i del sud-est asiàtic. Són flautes de forat lliure, que estan formades per una sola estructura tubular de canya de bambú amb dues obertures verticals i sis forats frontals.
edita Tarka
La tarka és una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d'una sola peça amb sis orificis.
