Ferrara.html
 
| ca | de | en | es | fr | it | nl | no | pl | pt | ru | ro | fi | sv | tr | vo |


 

Ferrara és un municipi italià situat a la província de Ferrara, dins la regió d'Emília-Romanya. L’any 2007 tenia 133.591 habitants.

Situada sobre el Po de Volano, la ciutat té una estructura urbanística que es remunta al segle XIV, quan era governada per la família dels Este. Ferrara és un dels quatre caps de província italians (amb Bergamo, Lucca i Grosseto) que té el seu centre històric totalment envoltat d’una muralla que ha mantingut gairebé intacta al llarg dels segles.[1] El disseny realitzat per Biagio Rossetti la va convertir en la primera ciutat moderna d'Europa, de la qual cosa deriva en gran part el seu reconeixement com a Patrimoni Mundial de la Humanitat[2] del Centre històric del 1995, ampliat el 1999 al Delta del Po[3].

Taula de continguts

edita Etimologia

L'origen del nom de Ferrara no és clar, de fet hi ha més d’una hipòtesi. Alguns han pensat en una derivació Bíblica: de Ferrato, fill de Cam i nét de Noè [4]. Altres diuen que Ferrara es va fundar per un tal Marco que va anar a Ferrara amb la seva gent; entre aquests hi havia un troià, Ferrara, i amb aquest nom va designar la ciutat que havia començat a construir. Altres pensen que deriva de ferro, que es trobava o es treballava al territori. La hipòtesi amb més força és la que suposa que el nom hagi arribat de "farro"[5], una mena de blat dur, l’aliment més antic dels romans, abundant, sembla, en la zona: "Farraria", és la terra on es conrea el farro. Una herba anomenada "farraria", una espècie de planta aquàtica, en seria un altre possible origen. I finalment, el lloc on es feien les dues fires importants de l'any (Diumenge de Rams i el dia de Sant Martí) a les vores del Po s’anomenava " Feriarum Àrea" (plaça pública de les fires), i d’aquí "Ferraria".

A la dreta en la porta petita de la Catedral de San Giorgio hi ha una imatge d'un nen esculpida en marbre, anomenat antigament "Madonna Frara".

edita Medi físic

El Po de Volano, al seu pas per Ferrara

La ciutat de Ferrara ocupa una superfície de 404 Km². i està situada a la vora d'una branca del delta del riu Po anomenada Po de Volano, a una altitud de 9 m. sobre el nivell del mar, a la plana anomenada Padània,[6] que geogràficament correspon a la vall del Po,

Ferrara limita amb el següents municipis: Argenta, Baricella, Bondeno, Canaro, Copparo, Ficarolo, Formignana, Gaiba, Masi Torello, Occhiobello, Ostellato, Poggio Renatico, Stienta, Tresigallo, Vigarano Mainarda, Voghiera

edita Clima

Ferrara gaudeix del clima mediterrani. Les primaveres i les tardors són relativament suaus. L’hivern pot ser fred i l'estiu calorós. Els mesos més càlids són el juliol i l'agost, amb una temperatura mitjana màxima de 29°C. El mes més fred de l'any és el gener, amb una temperatura mitjana màxima de 4°C.
Ferrara rep una mica més de 630 litres/m2 de precipitacions anualment. El mes més plujós és el novembre, amb 72 litres/m2. Els mesos de gener i febrer són els més secs amb 44 litres/m2. [7]

Taula climàtica de Ferrara[8]
Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual
Mitjana de temperatures màximes (°C) 4 8 13 17 22 26 29 29 24 18 11 6
Mitjana de temperatures mínimes (°C) 1 1 5 9 13 16 19 19 15 11 5 1
Precipitacions (mm) 44 44 49 54 52 55 48 60 52 55 72 49 634

L'hivern és rígid i plujós, fins i tot neva alguna vegada. Les baixes pressions que es formen en aquesta estació porten aire fred, i la posició geogràfica de la ciutat en una mena de conca, porten en conseqüència llargs períodes de mal temps. Quan hi ha altes pressions, també romanen les dures condicions meteorològiques a causa de l'entrada d'aire d'origen àrtic, la qual cosa provoca dies assolellats però acompanyats de forts vents gèlids i temperatures properes als zero graus durant les hores centrals del dia, i que poden baixar bastant del zero durant la nit.

El principi de la primavera és una prolongació de l’hivern, i solen persistir els corrents freds. A mida que avança l’estació, el temps es torna més temperat i estable.

Els estius són calorosos i sufocants a causa de l'alt nivell d'humitat, que rarament baixa del 70%. La xafogor és interrompuda per temporals, que poden resultar violents i provocar calamarses d’intensitat. Es poden registrar, d'altra banda, diverses setmanes consecutives assolellades i amb temperatures elevades, degut a l'anticicló de les Açores [9] i la pujada de l'anticicló africà, que provoca temperatures més altes.

La tardor és fresca, humida i plujosa, i en ocasions decididament freda durant la segona part de l’estació, que pot arribar a tenir unes característiques més aviat hivernals. A més, hi acostuma a haver molta boira, essent una de les ciutats amb més boira d’Itàlia.

Les circoscrizioni de Ferrara

edita Estructura administrativa

L'estructura administrativa italiana està definida a la constitució italiana als articles 118 a 133 [10]. Els governs locals a Itàlia han experimentat un procés de reforma basada en els principis de capitalització, obligació de retre comptes davant els ciutadans i servei de qualitat[11].

El municipi de Ferrara (comune) està dividit en vuit circoscrizione, que són les unitats de descentralització comunal en què es divideix el territori. Les circoscrizioni agrupen els diferents barris de la ciutat i les frazione. [12]

  • Circoscrizione Centro Cittadino
  • Circoscrizione Giardino Arianuova Doro. Quartieri: Acquedotto, Arianuova, Darsena, Doro, Ex Mof, Grattacielo, Parco Urbano, P.le dei Giochi, San Benedetto, Stazione Centrale, Via del Lavoro
  • Circoscrizione via Bologna. Quartieri: Borgo San Luca-Rivana, Argine Ducale, Aeroporto, Foro Boario, La Piramide, Krasnodar, Villaggio Satellite, Centro Artigianale, San Giorgio, Chiesuol del Fosso, Fiera
  • Circoscrizione Zona Nord. Quartieri: Pontelagoscuro, Polo chimico di Ferrara, Barco
  • Circoscrizione Zona Nord Ovest. Quartieri: Porotto, Cassana, Mizzana, Arginone, Parco Commerciale Diamante, Borgo Marconi
  • Circoscrizione Zona Sud. Quartieri: Zona Artigianale, Aguscello, Gaibanella, Torre Fossa, San Martino, Goro, Sant'Egidio, Fossa San Marco, Montalbano, San Bartolomeo in Bosco, Monestirolo, Portomaggiore
  • Circoscrizione Zona Nord Est. Quartieri: Codrea, Cocomaro di Cona, Cocomaro di Focomorto, Cona, Focomorto, Quartesana, Masi Torello, Copparo, Final di Reno, Migliaro, Massa Fiscaglia
  • Circoscrizione Zona Est. Quartieri: Villa Fulvia, Porta Ferrara, Quacchio, Pontegradella, Ponte Travagli, Borgo Punta, Malborghetto di Boara, Boara.

edita Demografia

edita Població

A finals del 2007, hi havia 133.591 persones que residien a Ferrara[13], 62.417 homes (un 46,8%) i 71.174 dones (un 53,2), suposant un lleuger creixement respecte al 2006 (133.214). %),[14] Els menors de 18 anys són un 12,28 per cent. La població de pensionistes arriba al 26,41 per cent. La mitjana italiana és d'un 18,06 per cent (menors 18) i un 19,94 per cent (pensionistes). L'edat mitjana dels ferraresos és de 49 anys, essent la mitjana italiana de 42 anys.

A continuació es detalla el nombre d’habitants per circoscrizioni (2007):

  • Circoscrizione Centro Cittadino: 18.693 habitants.
  • Circoscrizione Giardino Arianuova Doro: 16.835 habitants.
  • Circoscrizione via Bologna: 26.119 habitants.
  • Circoscrizione Zona Nord: 13.819 habitants.
  • Circoscrizione Zona Nord Ovest: 11.022 habitants.
  • Circoscrizione Zona Sud: 12.952 habitants.
  • Circoscrizione Zona Nord Est: 9.159 habitants.
  • Circoscrizione Zona Est: 24.992 habitants.

edita Evolució demogràfica

Entre 2002 i 2007, la població de Ferrara va créixer un 2,28 per cent, mentre que a Itàlia augmentava un 3,85 per cent. Els creixements dels darrers anys han estat realment minsos (+0,4% el 2005, +0,6% el 2006 i de +0,3% el 2007). L'índex de natalitat actual de Ferrara és de 7,02 naixements per 1.000 habitants. La mitjana italiana és de 9,45 naixements. Ferrara es coneguda per ser la ciutat de més de 100.000 habitants més envellida d'Itàlia, així com la que té un índex de natalitat més baix.[15] Mentre que la població d’origen italià ha baixat un 0,5% el 2007, ha augmentat el nombre de residents estrangers, arribant a finals del 2007 a 6.938 persones, suposant un 5,2% del total de residents, dels quals 3.043 eren homes i 3.895 dones. L’augment d’estrangers els anys anteriors ha estat d’un 15% el 2006 i un 13% el 2005. El grup d'immigrants més gran era originari d'Ucraïna (1016), seguit pel de Romania (935) i d'Albània (836). Cal destacar el fort increment dels romanesos el 2007, passant de 417 (2006) a 935 (2007). Els procedents del Marroc són en quarta posició (427). Actualment, un 10% dels naixements tenen com a mínim un pare estranger. [16].

edita Cultura i tradicions

Per entendre la vitalitat cultural de la Ferrara d’avui, cal anar uns centenars d’anys enrrera, quan la ciutat era un centre humanístic important, i va acollir a la seva Cort els més grans poetes del Quattrocento i del Cinquecento: Matteo Maria Boiardo, Ludovico Ariosto i Torquato Tasso, i també els grans pintors del seu temps, Andrea Mantegna, Giovanni Bellini, Cosmè Tura, Francesco del Cossa i Ercole de ‘ Roberti (l’Officina ferrarese), Il Garofalo, Ticià, Dosso Dossi , Battista Dossi i Scarsellino. Moltes obres d'aquests autors es troben avui a la Pinacoteca Nazionale di Ferrara, ubicada al Palazzo dei Diamanti.

Corso Ercole I d'Este

El circuit dels Museus d'art antic comprèn el petit, però ric Museu de la catedral i l' elegant Palazzo Schifanoia, amb un important recull de medalles antigues, voris i ceràmica del renaixement. A l'interior del palau, a la Sala dels Mesos es conserva una col·lecció de frescos del segle XV, obra de Francesco del Cossa, Ercole de' Roberti i altres pintors pertanyents a l’”Officina Ferrarese”.

La ciutat està orgullosa de tenir un recull important d’obres de pintors locals Giovanni Boldini i Filippo de Pisis i una tradició consolidada de mostra d’art internacional d’altíssim nivell, organitzada en el Palazzo dei Diamanti, joia arquitectònica del cinquecento de Biagio Rossetti. Per exemple, del 17 de febrer al 25 de maig de 2008, acollia una exposició sobre Joan Miró: Joan Miró: la terra.[17]

Exposició Joan Miró al Palazzo dei Diamanti

Ferrara ha estat una ciutat estimada per directors de cinema italians i estrangers: entre d’altres trobem l’ambientació de les pel·lícules Il Giardino dei Finzi-Contini [18](Vittorio De Sica, 1970), Al di là delle nuvole [19](Michelangelo Antonioni - Wim Wenders, 1995), Il mestiere delle armi [20](Ermanno Olmi, 2001).

Cada temporada, en el Teatro comunale de Ferrara hi ha una completa programació de dansa, de concerts de música clàssica i teatre líric.[21] El Palio més antic d'Itàlia se celebra el darrer diumenge de maig. [22] Ferrara acull tots els anys, la darrera setmana d'agost, el Festival més gran de música de carrer, el Festival Ferrara Buskers [23], ideat per Stefano Buttons i que funciona des de 1987: 200.000 m2 d'un escenari medieval i del Renaixement meravellós, disponible per a dotzenes de músics de carrer que vénen de qualsevol part del món, segons diu la propaganda promocional d’aquest espectacle.

Festival de Globus de Ferrara

A Ferrara, en el Parc de Ciutat Georgio Bassani, cada setembre, es fa el més gran Festival de globus mongolfier d'Itàlia i un dels més importants a Europa (Festival de Globus de Ferrara)[24], que s’ha convertit en un esdeveniment gegantí: El 2006, en quatre dies 150.000 persones van envair la ciutat.

Des del 1996, el festival musical “Ferrara Sota les Estrelles”[25] s’ha convertit en una de les manifestacions artístiques més importants d’Itàlia. Els concerts s’han celebrat en la plaça del Castello Estense, en ple centre històric de ciutat. El festival, que es fa a l'estiu entre els mesos de juny i juliol, ha acollit el 2008, entre d’altres, a Caetano Veloso[26], Giovanni Allevi i The Raconteurs.

En el vessant esportiu, cal destacar que cada any es corre a Ferrara la mitja Marató [27].

En el món literari, des de 1965, es lliura el Premio Letterario Estense [28] a finals de setembre, per articles apareguts en la premsa periòdica o retransmesos per ràdio o televisió.

edita Història

Ferrara és la més jove de les grans ciutats emilianes, ja que té el seu origen entre els segles VII i VIII. A causa de les continues invasions dels bàrbars, es van generar dos centres principals d’assentament[29] , el primer al voltant de l'antiga catedral Basilica de San Giorgio, i l’altre en una antiga castra bizantina del segle VI, a l’altra riba del Po[30].

edita Exarcat de Ràvenna

Article principal: Exarcat de Ravenna
Mapa d'Itàlia en temps de l'exarcat de Ravenna
Matilde di Canosa
Escut d’armes dels Este

El primer cop que apareix Ferrara en un document és el 767. [31] durant la fundació dels Estats Pontificis en el temps del rei llombard Aistulf de Friül i el Papa Esteve II[32], a qui la va haver de cedir com a part de l'exarcat de Ravenna[33]. Ferrara es mantindria sota l'autoritat dels pontífexs romans - guardant fidelitat, però funcionant com a estat sobirà [34] - fins a la unificació italiana el 1860.

Des del 984 va ser feu de Tedald de Mòdena, comte de Mòdena i Canossa, nebot de l’emperador Otó I. Amb el pas del temps, Ferrara va ser capaç de constituir-se en un municipi autònom o "comune", i defensant activament la seva independència durament guanyada va ingressar a la Lliga llombarda, aliança creada per contrarestar el poder de l’emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1101 [31] va ser conquerida per la comtessa Matilde di Canossa, que va arribar a dominar tots els territoris italians del nord dels Estats Pontificis [35].

En aquells anys, la ciutat havia crescut principalment en la riba esquerra del Po, deixant a l’ombra la primera Basilica de San Giorgio i en conseqüència la seu episcopal es va desplaçar l’any 1135 a l’actual catedral, al centre de la ciutat. La principal font de riquesa de la ciutat era el comerç al llarg del Riu Po, que a l'època era el curs principal de l’ampli delta i fluïa al sud de la ciutat. Però el 1152 quan el riu va trencar la presa septentrional i es va desviar el curs del Po, el port de la ciutat va perdre importància.

El 1146, en morir l'últim de la dinastia dels Adelardi (Guglielmo II Adelardi) [36], el domini de Ferrara va passar a Obizzo I d'Este com a dot de la seva neboda “la Marchesella”, en casar-se amb Adalberto V, fill d’Opizzo[37].

edita Marquesat de Ferrara

Article principal: Marquesat de Ferrara

L'any 1196 li fou concedit a Azzo VI d'Este [31] el títol de Marquès de Ferrara,per part del papa Celestí III. El nét d’Azzo VI, Opizzo II d'Este (1264-1293), va ser proclamat senyor vitalici de Ferrara (1264)[38] i va marcar la fi del període comunal a Ferrara i l'inici de la senyoria, que perdurà fins al segle XVII. Nicolau III d'Este (1393-1441) va rebre uns quants Papes amb gran magnificència, especialment Eugeni IV, que va arribar a aconseguir la realització del Concili de Ferrara el 1438. [39] Amb Nicolau III, Ferrara va impulsar les arts i de les ciències i la cort va ser el centre d'una forta vida cultural, una de la més intensa a Europa. Enmig de tanta vida intel·lectual es va començar a construir el castell el 1385 i es va fundar la universitat el 1391[40].

edita Ducat de Ferrara

Article principal: Ducat de Ferrara
Borso d'Este
Hèrcules I d'Este

Al darrer terç del Quatrocento i durant trenta-quatre anys Hèrcules I d'Este, ja duc de Ferrara, successor dels seus dos germans Borso [41] i Leonello, transformaria la ciutat, construint una eixample conegut com Addizione Erculea, projectat i executat per l’arquitecte Biagio Rossetti. Hèrcules també va ser un dels principals mecenes italians de les arts i a la seva cort van viure-hi grans artistes com (Dosso Dossi, Ticià o Giovanni Bellini) i literats com (Ludovico Ariosto, Petrarca o Torquato Tasso). La seva preferència per la música instrumental va dur a Ferrara a convertir-se en un centre important de composició per a llaüt. [42]

En el vessant polític, va establir una política d’aliances matrimonials sòlides, gràcies a la seva esposa Elionor d’Aragó (amb el regne de Nàpols), i a les seves filles, (Isabel casada amb Francesc II Gonzaga – marquès de Màntua- i Beatriu amb Lluís Maria Sforza - duc de Milà-). Però la seva jugada mestra va ser el matrimoni del seu hereu Alfons amb la filla del papa Alexandre VI, Lucrècia Borja, que assegurava una certa estabilitat pel sud, però s'enemistà amb la República de Venècia, amb qui va lluitar en la guerra de Ferrara[43] entre 1482 i 1484 per la disputa del monopoli de la sal, un gran revés per Ferrara, i que va acabar amb la Pau de Bagnolo, per la qual els Este van haver de cedir part del territori. També es va enemistar amb el papa Sixt IV que ja havia reprès la seva estada a Roma després del Cisma d'Occident [44] i intentava reorganitzar els Estats pontificis, però va evitar l'absorció del ducat.

Imatge d'Alfons I d'Este.

Alfons I d'Este [45]va entrar inicialment a la Lliga de Cambrai contra Venècia (1508), i va romandre com a aliat de Lluís XII de França, fins i tot quan el papa Juli II va haver signat un acord de pau amb Venècia. El papa va declarar perduts els feus dels Este i fins i tot va excomunicar a Alfons (1510). Entre 1526 i 1527 Alfons va participar en l'expedició de l'emperador Carles V contra el papa Climent VII, el qual l'any 1530 va reconèixer a Alfons com a posseïdor dels ducats en els quals venia governat la família Este. [46] Tant Alfons com els seus succesors, Hèrcules II d'Este i Alfons II d'Este van continuar engrandint Ferrara durant el seus regnats, embellint la ciutat amb nous palaus i jardins i afavorint, com els prínceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i ciències. En els anys del govern d’Hèrcules II, Ferrara esdevé un dels centres principals de la Reforma a Itàlia, perquè la seva muller, Renata de França, era calvinista, i va protegir els reformistes, i el seu marit va haver de confinar-la al Castello Estense per voluntat de Pau III[47].
El seu fill Alfons II d'Este va contreure tres[48] matrimonis, primer amb Lucrècia de Mèdici, filla del gran duc Cosme I de Toscana, després amb Bàrbara d'Austria, germana de l'emperador Maximilià I, i finalment amb Margarida Gonzaga, filla del Duc de Màntua. Va situar Ferrara al seu punt més alt, i va ser el mecenes de Torquato Tasso, Guarino Guarini, i Cesare Cremonini, afavorint, com els prínceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i ciències. Durant el regnat d'Alfons II, Ferrara un cop més va desenvolupar un nucli musical impressionant, igualat a Itàlia només per la ciutat de Venècia, i pels centres musicals tradicionals com Roma, Florència i Milà. Compositors com Luzzasco Luzzaschi, Lodovico Agostini, i més tard Carlo Gesualdo da Venosa, representaven les tendències d'avantguarda.

edita Integració als Estats Pontificis i època contemporània

L’esplendor dels Este acabà però de cop, per manca de successió legítima, el 1598 amb l’anomenada “Devoluzione”, és a dir la incorporació del ducat de Ferrara a la jurisdicció directa de l’església de Roma, exercida per mitjà de legats pontificis, un cop obligada a fugir la família ducal a Mòdena. Era la fi del seu protagonisme.
Entre els anys 1624 i 1627 cinc portes van tancar el sector jueu de la ciutat: naixia el gueto, que romandria fins el 1859. En el segle XVIII patiria diverses ocupacions: entre 1700 i 1725 per les tropes de l’imperi austríac, i el 1976 per Napoleó, que la va incorporar a la República Cisalpina (1797), dita després República Italiana (1802). El 1815 la Restauració Francesa la retorna als estats pontificis . Més tard (1860), després d’un plebiscit, es annexada al Regne d’Itàlia[31]. A principis del segle XIX, però, la ciutat va viure una represa econòmica gràcies a l'empenta de l’activitat agrícola.
En el segle XX, i especialment a Itàlia, després de la primera guerra mundial, l’armistici, amb preus alts, restriccions econòmiques i dèficit pressupostari [34], se succeïren els moviments socials europeus, intel·lectuals i obrers, així com moviments populars, entre els quals sorgí el feixisme, ideat per homes de l’Emília-Romanya, com Benito Mussolini. A Ferrara el feixisme fou en principi el més revolucionari, però després derivà cap a la dreta, a l’ordre i a l’adhesió popular amb Italo Balbo, que reuní setanta mil esquadristes a la plaça Ariostea. Caigut el feixisme, la gent de Ferrara [49] ha fet de l’antifeixisme un humanisme militant[50]. Anys després, i gràcies a la valoració ciutadana del patrimoni artístic i històric, va culminar amb la inclusió de la ciutat en la llista de Patrimoni de la humanitat de la Unesco el 1995.

edita Llocs d’interès

Muralla de Ferrara

La ciutat conserva l'urbanisme del segle XIV i encara té el centre històric completament envoltat de la muralla medieval, i el centre de la ciutat ha estat catalogat Patrimoni Mundial de la Humanitat.

edita La muralla medieval

La ciutat encara està envoltada per més de 9 quilòmetres de l’antiga muralla medieval, principalment construïdes als segles XV i XVI.

edita El castello Estense

Castello Estense

L'edifici més destacat de la ciutat és el Castello Estense 40° 50′ 15″ N, 11° 37′ 10″ E / 40.8375, 11.61944 en el centre de la ciutat, un edifici quadrat de maons envoltat per un fossat ple d’aigua, amb quatre torres defensives amb pavellons. Es va construir a partir del 1385 a partir d’una revolta que va convèncer Nicolau II d’Este de la necessitat d’erigir defenses per ell i la seva família.

edita La catedral de Ferrara

  • San Giorgio de Ferrara, la catedral consagrada el 1135, quan es va completar la part més baixa de la façana (romànica) i les façanes de costat. Segons una inscripció ara perduda, l'església fou construïda per Guglielmo II Adelardi (mort el 1146), que hi està enterrat. L'escultura del portal principal és de Nicholaus, esmentat en la inscripció perduda com l'arquitecte de l'església, i és el més notable d’aquesta catedral: representa un extraordinari “Últim Judici”. La part superior de la façana principal, amb arcades ogivals, data del segle XIII i el portal té lleons ajaguts i escultures elaborades a dalt. L'interior es va restaurar en estil barroc el 1712. Com a resultat d'aquesta restauració es va tancar la "Porta del Mesi", imponent entrada pel flanc sud, les decoracions externes de la qual havien estat definitivament tretes el 1717.
    Hi queden els "formelle dei mesi" , que donaven el nom a la porta, i que es conserven al del museu de la catedral, i els hipogrifs de fora, que aguantaven les columnes del portal i que ara són al frontal de la catedral.El campanar, en l’estil del Renaixement, data de 1451-1493, però l'última planta es va afegir al final del segle XVI, però tanmateix queda incomplet. El seu plànol s'atribueix a Leon Battista Alberti, tot i que aquesta atribució no és segura.

edita Altres palaus edificis civils

Palazzo Municipale
Casa de Ludovico Ariosto
Palazzo dei Diamanti
  • Al costat del Castell es troba l'hospital de Santa Anna, on el poeta Torquato Tasso va estar confinat durant el seu atac de l'alienació mental (1579-1586).
  • Palazzo della Ragione, construït en maons en estil gòtic des de 1315 al 1326 en front de la. L’actual palau prové d'una reconstrucció posterior a la Segona Guerra Mundial, com a resultat d'un incendi que va destruir una part del palau. L’edifici actual, construït entre importants controvèrsies, no fa justícia a la bellesa de l’edifici original, resultant per alguns una còpia esvanida introduïda en un context no apte.
  • Ferrara té molts dels primers palaus del Renaixement, sovint amb decoracions de terracota. Poques ciutats d'Itàlia tan petites en tenen tants, encara que molts són comparativament petits. Entre ells destaquem els del barri nord (especialment els quatre en la intersecció dels seus dos carrers principals), que fou construït per Hèrcules I d'Este entre 1492 i 1505, - per això s’anomenava l’Addizione Erculea- a partir dels plànols de Biagio Rossetti.
  • La casa de Ludovico Ariosto fou construïda pel poeta a partir del 1526, segons el disseny de Girolamo da Carpi i en ella hi va morir el 1533. Parva, sed apta mihi, sed nulli obnoxia, sed non sordida, parta mea, sed tamen aere domus. “La casa és petita però adequada per mi, neta, lliure de despeses i comprada només amb els meus propis diners”. Això diu la inscripció a la façana de la casa .
  • Casa Romei. Giovanni Romei va arribar a ser l’administrador dels senyors de Ferrara i es va casar amb Polissena d’Este. Aquesta casa mostra el seu alt rang.
  • Palazzo Costabili detto di Ludovico il Moro. El 1502 es va començar la construcció d’aquest gran palau a la Via della Ghiara (actualment Via XX settembre) per Antonio Costabili, ambaixador de Ferrara a la Cort de Ludovico il Moro, duc de Milà.Situat a la primera planta d’aquest palau es troba el Museo Archeologico Nazionale, que mostra les trobades de la ciutat etrusca de Spina, que va florir entre els segles VI i III abans de Crist, que va sobreviure fins el segle I després de Crist, quan fou sepultada per l’aigua del delta del Po.
  • Museu Giovanni Boldini. Dedicat als pintors de Ferrara que van viure entre 1842 i 1931.
  • Museo dell’Ottocento
  • Museo del Risorgimento e della Resistenza. en la secció dedicada al Risorgimento, una gran col·lecció d’aquell període, amb caricatures, armes de foc, uniformes. En la secció dedicada a la resistència en la Segona guerra mundial
  • Museo di Storia Naturale
  • Palazzina Marfisa d’Este. És un esplèndid exemple de residència de la classe alta del segle XVI, envoltat de magnífics jardins.

edita Altres esglésies

  • L’església de San Francesco di Ferrara, construïda per Biagio Rossetti sobre un convent franciscà.
  • L’església de San Benedetto
  • L’església de Santa Maria in Vado, construïda a prop del gual (“vado” en italià) del riu Po.
  • L’església de “San Michele del Gesú”, construïda pels jesuïtes el 1570 per l’arquitecte Alberto Schiatti té un austera façana de maons.
  • L’església de San Domenico
  • L’església de San Paolo, fou reconstruïda després del terratrèmol de 1570 per l’arquitecte Alberto Schiatti.
  • L’església de San Giorgio fuori le mura, dedicada al patró de la ciutat, està documentada el segle X i fou la catedral de la ciutat fins el segle XII
  • L’església de “San Carlo”. Construïda entre 1612 i 1623 sota el disseny de Giovan Battista Aleotti, és l’únic exemple a Ferrara d’arquitectura barroca.
  • L’església renaixentista de San Cristoforo
  • Monastero di Sant’Antonio in Polesine. Fundat per Beatrice d'Este, germana d’Azzo VII, aquest monestir sempre ha estat protegit per la família Este, que sempre va gastar molts diners en el seu embelliment.
  • El Monestir del Corpus Domini conté les tombes dels Este, incloent-hi Alfons I, Alfons II, Hèrcules I d'Este, Hèrcules II d'Este, així com Lucrècia Borja, Elionor de Nàpols, entre d’altres.
  • Oratorio dell’Annunziata.

edita Altres llocs

Via delle Volte amb les típiques voltes
  • L’Archivio Storico Comunale conté una quantitat rellevant de documents històrics, des del segle XV. L’Archivio Storico Diocesano és més antic, ja esmentat en documents el 955, i conté documents preciosos recollits al llarg dels segles pel clergat. Moltes biblioteques també enriqueixen aquesta ciutat, que posseeix una herència cultural d'importància extraordinària.
  • La Certosa di Ferrara [51] . Construida per Borso d'Este el 1461 fou transformat en un monumental cementiri cap el 1800 i conserva importants escultures.

edita Economia

edita Agricultura

L’agricultura de Ferrara resulta ser avui un dels sectors més importants de l’economia provincial: la base ocupacional de la Província de Ferrara arriba al 8.3%, i és l’índex més elevat de tot el nord-est d’Itàlia amb 8.763 indústries actives en el camp i 180 .000 hectàrees de superfície agrària total.

edita Pesca

També el sector de la pesca té una importància econòmica fonamental si es pensa que el 55% dels 3.000 treballadors del sector d’Emília-Romanya es concentra a la província de Ferrara amb un total d'1.135 empreses actives.

edita Indústria

Notable és l'àrea que abasta el Pol químic de Ferrara, amb empreses com LyondellBasell, Polímeri Europa, Syndial o BT Itàlia; Ferrara ha estat objectiu d’activitats industrials. Un 34.8 % d’ocupació en la indústria amb un total de 54.000 persones ocupades.

edita Artesania

El sector de l’artesania augmenta progressivament. Les empreses d'artesans de Ferrara produeixen un 13.8% del valor provincial que juga un paper fonamental dins del sistema productiu local caracteritzat per empreses petites: 26.000 treballadors en el sector i un 35.5% dels empresaris de Ferrara són artesans.

edita Turisme

El sector terciari està lligat íntimament al turisme, gràcies a l’àmplia oferta cultural. L'alt nivell de qualitat artística i dels museus ha permès el creixement de l’oferta de balnearis al Lido de Comacchio al Parc regional del Delta del Po. [52]

edita Infraestructures i serveis

edita Educatives

edita Escoles mitjanes

edita Liceus i instituts

edita Universitat

La “Università degli Studi di Ferrara” és una de les quatre universitats a Emília-Romanya, ocupant el 5è lloc entre les millors segons la classificació de Sole24Ore,[53]. La Universitat de Ferrara va ser fundada per Albert V d'Este el 1391 segons una concessió del Papa Bonifaci IX. L'ateneu de Ferrara acull avui més de 20.000 estudiants en les següents facultats:

La seu de la Universitat de Ferrara

edita Esportives

La ciutat compta amb el següents centres esportius:

  • Stadio "Paolo Mazza" di Ferrara
  • Palasport di Ferrara
  • CUS Ferrara
  • Palazzo delle Palestre "Padre John Caneparo"
  • Ippodromo Comunale

edita Comunicacions

Ferrara té 100.000 bicicletes, 2.500 places d'estacionament gratuïtes per bicis, 330 places vigilades i 800 a l'estació de ferrocarril. Més del 30% dels desplaçaments es fan en aquest mitjà de transport[54], doncs el centre de la ciutat és zona de vianants accessible als ciclistes. Ferrara, desenvolupa progressivament la xarxa per a bicicletes dins del grans eixos de circulació, augmenta el nombre de recintes residencials per ciclistes i vianants, obre totes les vies de sentit únic als ciclistes i millora l'aparcament de les bicicletes ().

edita Autobús

Un autobús

Pel desplaçament dintre de la ciutat hi ha fins a 12 línies urbanes, gestionades per AMI Consorzio[55]:

  • 1. Via Fruteti – Stazione F.S.
  • 2. Viale Olanda – Stazione F.S.
  • 3c. Circolare sinistra
  • 4c. Circolare destra
  • 6. Porotto – Via Ungaretti –Villa Fulvia
  • 7. Malborghuetto – Via Trenti
  • 8. Rivana – Barco –Via Independenza
  • 9. Via eligio Mari –Stazione F.S.
  • 10. Pontegradella – Via Mongardi – Via Scalambra
  • 11 Vallelunga – Chiesuol del Fosso
  • 21 Circolare nocturn
  • HF Giardini Ina

També s'hi troben línies interurbanes que connecten amb poblacions de la província i del Veneto, concretament:

  • línia Acft: Ferrara-Casumaro-Finale Emilia
  • línia Acft: Ferrara-Bondeno-San Martino in Spino
  • línia Acft: Ferrara-Cento-Modena
  • línia FER: Ferrara-Coronella -Poggio Renatico
  • línia Cornacchini: Ferrara-Bondeno-Pilastri-Malcantone
  • línia Garbellini: Ferrara-Castelmassa
  • línia Garbellini: Ferrara-Rovigo
  • línia SITA: Ferrara-Fiesso-Badia

edita Ferrocarril

La Estació Central de Ferrara

A Ferrara hi ha quatre estacions de ferrocarril: l'Estació de Ferrara, situada a la plaça de l’Estació entre la via S. Giacomo i el viale Constituzione, representa l'estació central de Ferrara, amb 6 vies i ofereix connexions diàries amb la resta d’Itàlia, i està molt connectada, a través dels mitjans de transport públics (autobús), a totes les destinacions de ciutat; l'Estació de Ferrara Porta Reno, a la via Boario, per anar a Codigoro i una parada soterrània, l'Estació de Pontelagoscuro; i a la frazione del mateix nom, l'Estació de Ferrara Aleotti.

Situada entre Padua i Bolonya a la línia Venècia–Roma, dispos d'un gran nombre de trens i connexions[56] i és fàcilment accessible. Està connectada directament amb Roma, Nàpols, Florència, Bolonya, Venècia, Trieste i Ravenna, amb freqüents Eurostar, Inter City i regionals.

edita Xarxa viària

Una gran via travessa la comune de Ferrara, i és la que uneix el nord (Venècia) amb el sud (Roma), l’Autopista A13 de Pàdua a Bolonya, amb dues entrades i sortides a la ciutat: Ferrara Nord i Ferrara Sud. Les carreteres que uneixen Ferrara amb altres poblacions són:

  • SP15 a Tresigallo
  • SS16 a Portomaggiore i Santa Maria Maddalena
  • SP2 a Copparo
  • SP69 a Bondano
  • SS64 a Bolonya

edita Metro

Parada de metro a via S. Bartolo
Mapa metro Ferrara

La ciutat disposa d'una línia de metro lleuger, de moment unint l’Estació Central amb la frazione de Cona, on s'aixecarà el centre hospitalari de S. Anna, avui en ple centre de la ciutat.

edita Aeroports

Per vols comercials, Ferrara no disposa d’aeroport, els més propers és a Bolonya (45 km).

L'aeròdrom de Ferrara està dedicat a Michele Allasia, alferes de Ferrara durant la Primera Guerra Mundial, i és l'aeroport civil principal de la província de Ferrara. L'aeroport acull el Club de Vol de Ferrara, que ofereix cursos de vol a motor o paracaigudisme.

El segon aeròdom és a Poggio Renatico, la seu de la base militar més important d’Itàlia, el COFA, Comitato Operativo Forze Aeree , i del CAOC-5, Combined Air Operation Center 5 , de la OTAN

edita Port

El port fluvial serveix de punt de partida de creuers turístics en vaixell, ja sigui pel recorregut principal del riu Po (Berra, Goro), o pel recorregut del Po di Volago – pel que s’anomena Idrovia Ferarrese – (Ostellato, Comacchio, Porto Garibaldi). Igualment, el port és punt de sortida i arribada de mercaderies en vaixell per la ruta Ferrara- Porto Garibaldi.

edita Mitjans de comunicació locals

Diaris en paper:

  • La Nuova Ferrara del grup que edita La Repubblica [57]
  • il Resto del Carlino - Edizione di Ferrara
  • il Corriere Padano - Edizione di Ferrara

Diari només a internet:

Emisions de televisió:

edita Política

Després de les eleccions municipals del 12 de juny i del 13 de juny de 2004, ha estat escollit com síndaco (batlle el polític de centredreta Gaetano Sateriale[58] amb majoria absoluta dels vots d'elecció directa[59]. Els quaranta seients de l’ajuntament de la ciutat tenen la següent distribució:

Resultats electorals de Ferrara, 2004
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers
Democratici di Sinistra 15
Forza Italia 8
Alleanza Nazionale 6
La Margherita 2
La Rosa nel Pugno 2
Io amo Ferrara 2
Rifondazione Comunista 2
Comunisti Italiani 2
Verdi per la pace 1
Total 40

edita Llengua

A la ciutat i la província sovint es parla el dialecte local de l'italià (ferrarès, en italià ferrarese o, en dialecte, frarés), similar en la gramàtica a altres dialectes emilians, però amb accent i inflexions propis i diferents de les de la veïna Vèneto. També es parla ferrarès en la zona limítrofa de zones del Basso Polesine i del Oltrepò Mantovano. Els dialectes parlats a Copparo, Bondeno o Argenta són diferents del ferrarès de ciutat i alhora són diferents entre ells.

Alguns mots i les regles gramaticals del dialecte ferrarès són similars a les regles del francès: per exemple, l'ús del subjecte és sempre obligatori; en la forma reflexiva la partícula reflexiva