|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
L'Expedició Discovery és el nom amb què es coneix a l'Expedició Britànica Antàrtica realitzada entre 1901 i 1904. Oficialment, l'expedició va ser la primera feta per britànics, a les regions de l'Antàrtida, des de les expedicions de James Clark Ross, algunes dècades enrere. Organitzada per un comitè representatiu de la Royal Society i la Royal Geographical Society, la nova expedició va ser realitzada amb l'objectiu de dur a terme investigacions científiques i exploracions geogràfiques en, el que es considerava durant aquella època, un continent inexplorat. A més, va aconseguir destacar a qui, majoritàriament, van passar a ser personatges importants durant l'Època Heroica de les Exploracions Antárticas,[1] entre ells es troben Robert Falcon Scott qui va encapçalar l'expedició, Ernest Shackleton, Edward Wilson, Frank Wild, Tom Crean i William Lashly. Les seves troballes científiques van tenir una gran repercussió en la biologia, zoologia, geologia, meteorologia i magnetisme, principalment a partir dels importants descobriments geològics i zoològics concretats. Quant a exploracions geogràfiques, va ser descoberta la península d'Eduard VII, seguint la ruta d'exploració a través de les Muntanyes Transantàrtiques. L'expedició, tanmateix, no va aconseguir realitzar un destacable assoliment en el Pol Sud, el qual va ser una de les seves principals intencions, assolint una cota màxima en les coordenades 82°17'S.[2] A més d'inspirar a futures expedicions, va passar a ser una fita en la història britànica de les exploracions antàrtiques. Va ser rebuda i celebrada com tot un esdeveniment, malgrat haver requerit d'una costosa missió per alliberar al Discovery i a la seva tripulació del gel, així com les disputes sorgides entorn de la veracitat d'alguns dels seus èxits científics. S'ha arribat a la conclusió que la principal falla de l'expedició va ser la seva incapacitat per controlar les tècniques que comporta un eficient viatge polar, usant esquís i gossos,[3] un procediment que persistiria com a llegat en les expedicions britàniques a l'Antàrtida realitzades durant la coneguda època heroica. edita Històriaedita AntecedentsEntre 1839 i 1843, el capità de l'Armada Naval James Clark Ross —comandant els seus vaixells HMS Erebus i HMS Terror—, va completar tres recorreguts cap al continent antàrtic. Durant aquest lapse de temps, Ross va descobrir i va explorar un nou sector de l'Antàrtida, que després passaria a ser explorat per diverses expedicions britàniques incloent la del Discovery, i va establir a més la geografia general del continent, batejant gran part del relleu descobert. Els seus descobriments més notables van ser el mar de Ross, la Gran Barrera de Gel (més tard rebatejada com la barrera de gel de Ross), l’Illa de Ross, l'Illa Victòria, l'estret McMurdo i els volcans bessons mont Erebus i mont Terror.[4] Ross tornaria a la Barrera algunes cops més, esperant penetrar-la, encara que va ser incapaç de fer-ho, aconseguint el seu trajecte més austral en 78°10', el febrer de 1842.[5] Ross argumentava que hi hauria una illa cap a l'est de la barrera, però mai no va poder confirmar-ho.[6]
edita Fontsedita En anglès
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
| All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog. |