Emília-Romanya.html

 
ca de en es fr it nl no pl pt ru ro fi sv tr vo


 

Regione Emilia-Romagna
Dades estadístiques
Zona Nord-est d'Itàlia
Capital Bolonya
President Vasco Errani
(L'Unione)
Províncies Bolonya
Ferrara
Forlì-Cesena
Mòdena
Parma
Piacenza
Ràvena
Reggio Emilia
Rímini
Municipis 341
Superfície 22.123 km²
Població
 - Total
 - Percentatge
 - Densitat
Lloc núm. 8
4.030.220
7,0 %
182 hab/km²
Localització a Itàlia

L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya. La capital és Bolonya. Està situada al sud del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al nord, pel Piemont a l'oest, per la Toscana i les Marques al sud i per la mar Adriàtica a l'est. Pròpia de la regió es la llengua emília-romanyesa (emili-romanyès), una llengua neo-latina en greu perill extinció.

Taula de continguts

edita Orografia

Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s'estén la plana al·luvial del Po (de Piacenza a l'Adriàtica). Els Apenins s'estenen en direcció NW-SE, i l'altitud més important correspon al mont Cimone (2.163 m). Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po; uns altres (Lamove, Renco) desguassen directament a la mar. El clima és subcontinental (estius calorosos i secs i hiverns llargs i rigorosos). Les precipitacions es distribueixen en funció de l'altitud i de la distància de la costa (més de 2.000 mm a les muntanyes, i de 500 a 800 mm a la plana) i es produeixen especialment a la primavera i a la tardor. Entre l'octubre i el març sovintegen les boires a la plana, degudes a la inversió tèrmica.

edita Població

El poblament és dispers, i s'acumula al llarg de l'antiga Via Emília, la qual constitueix també l'eix de l'economia de la regió; la densitat de població és elevada (178 hab/km² [1984]), però el creixement demogràfic és escàs.

edita Economia

Més de la meitat de la població es dedica a l'agricultura, el seu fonament econòmic. Els conreus (66,5% de la superfície) són a la plana, formada abans per terres pantanoses i transformada avui per l'home en una rica àrea agrícola. Els dos terços de l'àrea conreada són dedicats als cereals, en la producció dels quals ocupa el primer lloc a Itàlia amb 17 114 000 q (1983); uns altres productes són la bleda-rave sucrera, el cànem, el blat de moro, l'arròs, la civada, l'ordi i el sègol. Hi és molt considerable la producció de tomàquets i raïm, i s'hi ha incrementat notablement la fructicultura. La ramaderia també hi experimenta un increment constant: 1 128 000 bovins, 2 283 000 porcins i 143 000 ovins el 1983. Els recursos minerals es basen en el petroli, el metà, el sofre, la torba i el ciment. La indústria agafa com més va més impuls: hidroelèctrica (558 768 kW de potència instal·lada), tèrmica, mecànica de precisió, de motocicletes i conservera. El turisme i la pesca constitueixen també fonts econòmiques importants.

edita Enllaços externs


Regions d'Itàlia Bandera italiana
Abruços | Basilicata | Calàbria | Campània | Emília-Romanya | Laci | Ligúria | Llombardia | Marques | Molise |   Piemont | Pulla | Toscana | Úmbria | Vèneto
amb règim d'autonomia: Friül-Venècia Júlia | Sardenya | Sicília | Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud | Vall d'Aosta



Bandera d'Itàlia Aquest article sobre Itàlia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog.