Dígraf.html

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic fonema en l'ortografia d'una determinada llengua. Sovint, es tracta d'un fonema que no es pot expressar amb una única lletra de l'alfabet emprat per escriure l'idioma en qüestió. Altres vegades, però, hi ha una única lletra que representa el mateix fonema, i el dígraf existeix per motius històrics, ortogràfics o dialectals.

edita Menes de dígrafs

edita Dígrafs del català

dj (segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: adjectiu, cambodjà)
ds (representa [ts]) (exemples: adscriure, adsorció)
gu (davant e o i; representa [g] o [γ]) (exemples: guerra, paguin)
ig (després de vocal, a final de paraula; segons els dialectes representa [tʃ] o [jtʃ]) (exemples: puig, maig)
ix (després de vocal, a final de síl·laba; segons els dialectes representa [ʃ] o [jʃ] o [js]) (exemples: caixer, feixa)
ll (segons els dialectes representa [ʎ] o [j]) (exemples: callar, soroll)
l·l (sempre entre vocals; segons els dialectes representa [ll] o [l]) (exemples: il·luminar, cèl·lula)
ny (representa [ɲ]) (exemples: canya, empeny)
qu (davant e o i; representa [k]) (exemples: esquena, quins)
rr (sempre entre vocals; representa [r]) (exemples: arrossegar, terrassa)
sc (després de consonant i davant e o i; representa [s]) (exemples: abscés, obscenitat)
ss (sempre entre vocals; representa [s]) (exemples: cassola, assignar)
tg (davant e o i; segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: fetge, heretgia)
tj (davant a, o o u; segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: platja, lletjor)
ts (representa [ts]) (exemples: potser, tsar)
tx (representa [tʃ]) (exemples: metxa, txec)
tz (segons els dialectes representa [dz] o [ts]) (exemples: atzur, realitzar)

edita Alguns dígrafs d'altres llengües

ch (representa [x] en alemany, neerlandès o txec; [tʃ] en anglès, espanyol, gallec o occità; [ʃ] en bretó, francès o portuguès; [χ] en gal·lès; [k] en italià)
ck (representa [k] en alemany o anglès)
cs (representa [tʃ] en hongarès)
gh (representa [g] en italià)
gl (representa [ʎ] en italià)
gn (representa [ɲ] en bretó, francès o italià)
kh (representa [x] en mots àrabs o russos transcrits)
lh (representa [ʎ] en portuguès o occità)
lj (representa [ʎ] en eslovè o serbocroat)
ly (representa [ʎ] en hongarès)
ng (representa [ŋ] en anglès, gal·lès o neerlandès)
nh (representa [ɲ] en portuguès o occità)
nj (representa [ɲ] en eslovè o serbocroat)
ph (representa [f] en molts idiomes, en mots d'origen grec)
sh (representa [ʃ] en anglès o occità)
sj (representa [ʃ] en neerlandès)
sz (representa [s] en hongarès o [ʃ] en polonès)
th (representa [θ] o [ð] en anglès, o [θ] en gal·lès)
ty (representa [c] en hongarès)
zh (representa [ʒ] en noms russos transcrits o [ʈʂ] en la romanització pinyin del xinès)
zs (representa [ʒ] en hongarès)

Això pel que fa a combinacions consonàntiques. També hi ha moltes menes de dígrafs vocàlics que representen diversos sons segons les llengües.

És important remarcar que en cas d'estrangerismes, com ara topònims nouvinguts o d'ús rar, l'utilització de dígrafs és preferent per mantenir el símil fonètic respecte a la llengua que ens l'ha fet arribar (especialment entre llengües que no empren el mateix alfabet): Kazakhstan, Cochabamba, Sheffield, Hangzhou, etc.