Borbó.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
L'anomenada Dinastia Borbònica va entroncar amb la Casa Reial d'Espanya per diversos matrimonis d'Estat celebrats al llarg del segle XVII, entre Infantes d'Espanya i Reis de França. El cognom de la dinastia és originari de la localitat francesa de Bourbon i ha estat portat pels titulars de les corones de Navarra, Espanya, França, les Dues Sicílies, Sardenya, a més del Ducat de Borgonya.
Actualment, el Rei Joan Carles I d'Espanya, cap de la Casa Reial d'Espanya, com a descendent directe i successor legítim dels Comtes sobirans i Reis del Casal de Barcelona i de les altres cases reials dels antics reialmes hispànics, és l'únic monarca d'aquest cognom que encara regna a Europa.
Taula de continguts |
edita Orígens
El Rei Enric III de Navarra, fill d'Antoni de Borbó, es va convertir en Rei de l'estat francès el 1594. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'ací la frase “París ben bé val una missa”. Va ser el primer borbó que accedia al tron francès, i des d'allà els seus successors van passar a governar els diferents territoris mencionats.
El primer Rei borbó d'Espanya va ser Felip V, confirmat en acabar la Guerra de Successió Espanyola, amb els Decrets de Nova Planta.
edita Governants de la Dinastia Borbó
edita Principat de Lieja
edita Regne de Navarra
- 1555-1562 : Antoni I de Navarra, espòs de la Reina Joana III de Navarra
- 1572-1610 : Enric III (Enric IV de França), fill de l'anterior
- 1610-1620 : Lluís II (Lluís XIII de França), fill de l'anterior
- el títol de Rei de Navarra és revertit a la Corona francesa
edita Regne de França
edita Branca principal
- 1589-1610 : Enric IV, nebot segon de Francesc I de França per part femenina, i cosí nové d'Enric II per part masculina, rei de Navarra
- regència 1610-1614 : Maria de Mèdici, muller de l'anterior
- 1610-1643 : Lluís XIII el Just, fill de l'anterior
- regència 1643-1651 : Anna d'Àustria, muller de l'anterior
- 1643-1715 : Lluís XIV el Rei Sol, fill de l'anterior
- regència 1715-1723 : Felip II d'Orléans, germà de l'anterior
- 1715-1774 : Lluís XV el Ben Amat, besnét de Lluís XIV
- 1774-1792 : Lluís XVI l'Estimat, nét de Lluís XV
- 1793-1795 : Lluís XVII, fill de l'anterior, Rei titular
- instauració de la Primera República Francesa
edita Restauració
edita Branca Orléans
- 1830-1848 : Lluís Felip I, descendent de Lluís XIII
- instauració de la Segona República Francesa
Vegi's Llista de pretendents al tron de França
edita Regne d'Espanya
edita Branca Principal
- 1700-1724 : Felip V, primer període, besnét del Rei Felip IV de Castella
- 1724 : Lluís I, fill de l'anterior
- 1724-1746 : Felip V, segon període
- 1746-1759 : Ferran VI, fill de l'anterior
- 1759-1788 : Carles III, germà de l'anterior
- 1788-1808 : Carles IV, fill de l'anterior
- ocupació Napoleònica però també borbó va ser rei catòlic fins morir a França
edita Primera Restauració
- 1813-1833 : Ferran VII, fill de Carles IV
-
- regència 1833-1840 : Maria Cristina de Dues Sicílies, esposa de l'anterior
- abdicació, instauració de la Dinastia Savoia i Primera República
edita Segona Restauració - Restauració borbònica
- 1874-1885 : Alfons XII d'Espanya, fill de l'anterior
- regència 1885-1902 : Maria Cristina d'Habsburg, esposa de l'anterior
- 1886-1931 : Alfons XIII d'Espanya, fill de l'anterior
- Segona República i posterior Dictadura Franquista
edita Tercera Restauració
- 1975- actualitat : Joan Carles I d'Espanya, nét de l'anterior
edita Corona d'Aragó
- 1700-1705 : Felip IV (V de Castella), besnét de Felip III (de la dinastia Borbó)
- amb la derrota de l'Arxiduc i la victòria de Felip V en la Guerra de Successió Espanyola (1714) i la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716), la Corona d'Aragó queda integrada al Regne d'Espanya. Els títols de Comte de Barcelona i Rei d'Aragó esdevenen simplement uns dels molts títols hereditaris del Rei d'Espanya
edita Regne de les Dues Sicílies
- 1700-1713 : Felip V d'Espanya, nét de Lluís XIV de França
- la seva successió al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inicià la Guerra de Successió Espanyola. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V va renunciar al Regne de les Dues Sicílies, que se separà de nou fins el 1735 que es tornà a unir per l'ocupació espanyola
- 1735-1759 : Carles III d'Espanya, fill de l'anterior
- 1759-1825 : Ferran I, fill de l'anterior
- 1825-1830 : Francesc I, fill de l'anterior
- 1830-1859 : Ferran II, fill de l'anterior
- 1859-1860 : Francesc II, fill de l'anterior
- el 1860, el regne és conquerit per Garibaldi i unificat al Regne d'Itàlia
edita Regne de Sardenya
- 1700-1708 : Felip V d'Espanya, nét de Lluís XIV de França i Rei d'Espanya
el 1708 per la Guerra de Successió Espanyola i el tractat d'Utrecht perd el Regne de Sardenya que passarà a la Dinastia Habsburg.
edita Ducat de Borgonya
- 1700-1706 : Felip VIII de Borgonya (Felip V d'Espanya), nét de Lluís XIV de França
- en ascendir al tron d'Espanya el ducat és revertit a la Corona francesa