Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre més científics, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs[1] que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular.[2] Tots els animals són mòtils,[3] tot i que només en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.
Encara que no és en absolut una característica que agrupe tots els animals crida l'atenció el fet que siga el tipus de ser viu que ha desenvolupat millor el moviment i desplaçament corporal.
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar animal per a referir-se a tots els animals excepte els humans però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és una espècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeix que l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó.
Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un sistema nerviós, que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per denominar els animals en general.
Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars, que desenvolupen un creixement progressiu.
edita Caràcters diferencials
- Nivell cel·lular: eucariotes
- Nutrició: Ingestió
- Metabolisme de l'oxigen: Necessari
- Reproducció i desenvolupament: Sexual, amb gàmetes i zigots (haplo-diploide)
- Tipus de vida: Pluricel·lulars, amb teixits i normalment mòbils
- Estructura i funcions: Teixits cel·lulars molt diferenciats. Sense paret cel·lular. Alguns, amb quitina. Fagocitosi, en inferiors. Ingestió amb fagocitosi ulterior, en superiors.
-
El regne animal se subdivideix en una sèrie de grans grups denominats fílums (l'equivalent de les divisions del regne vegetal); cadascun correspon a un tipus d'organització ben definit, tot i que n'hi ha alguns amb filiació controvertida. En el següent quadre es llisten els fílums animals i les seves característiques principals:
| Filum |
Significat |
Nom comú |
Característiques distintives |
Espècies descrites[4] |
| Acanthocephala |
Cap espinós |
Acantocèfals |
Cucs paràsits amb una probòscide evaginable dotada d'espines |
1.100 |
| Acoelomorpha |
Sense intestí |
Acelomorfs |
Petits cucs acelomats sense tub digestiu |
| Annelida |
Petit anell |
Anèl·lids |
Cucs celomats amb el cos segmentat en anells |
16.500 |
| Arthropoda |
Peus articulats |
Artròpodes |
Exosquelet de quitina i potes articulades |
1.100.000 |
| Brachiopoda |
Braços-peus |
Braquiòpodes |
Amb lofòfor i closca de dues valves |
335 (16.000 extingides) |
| Bryozoa |
Animals molsa |
Briozous |
Amb lofòfor; filtradors; anus fora de la corona tentacular |
4.500 |
| Chaetognatha |
Mandíbules espinoses |
Quetògnats |
Amb aletes i un parell d'espines quitinoses a cada banda del cap |
100 |
| Chordata |
Amb corda |
Cordats |
Corda dorsal o notocordi, com a mínim en estat embrionari |
60.979[5] |
| Cnidaria |
Portadors d'ortigues |
Cnidaris |
Diblàstics amb cnidòcits |
10.000 |
| Ctenophora |
Portadors de pintes |
Ctenòfors |
Diblàstics amb coloblasts |
100 |
| Cycliophora |
Portadors de rodes |
Cicliòfors |
Pseudocelomats amb boca circular rodejada per petits cilis |
1 |
| Echinodermata |
Pell espinosa |
Equinoderms |
Simetria pentaradiada, esquelet extern de peces calcàries |
7.000 (13.000 extingides) |
| Echiura |
Cua-espina |
Equiuroïdeu |
Cucs marins amb trompa, propers als anèl·lids |
135 |
| Entoprocta |
Anus interior |
Entoproctes |
Amb lofòfor; filtradors; anus inclòs a la corona tentacular |
150 |
| Gastrotrichia |
Estómac de pèl |
Gastròtrics |
Pseudocelomats, cos amb pues, dos tubs caudales adhesius |
450 |
| Gnathostomulida |
Petita boca amb mandíbules |
Gnatostomúlids |
Boca amb mandíbules característiques; intersticials |
80 |
| Hemichordata |
Amb mitja corda |
Hemicordats |
Deuteròstoms con fenedures faríngies i estomocroda |
106[5] |
| Kinorhyncha |
Musell mòbil |
Quinorincs |
Pseudocelomats amb cap retràctil i cos segmentat |
150 |
| Loricifera |
Portador de cota |
Lorocífers |
Pseudocelomats coberts d'una mena de cota de malla |
10 |
| Micrognathozoa |
Animal amb petits mandíbules |
Micrognatozous |
Pseudocelomats; mandíbules complexes; tòrax extensible en acordió |
1 |
| Mollusca |
Tous |
Mol·luscs |
Boca amb ràdula, peu muscular i mantell al voltant de la closca |
93.000 |
| Monoblastozoa |
Animals amb monoblasts |
Monoblastozoos |
Densament ciliats, una única capa de cèl·lules; no se'ls ha vist des del 1892 |
1 |
| Myxozoa |
Animals moc |
Mixozous |
Paràsits microscòpics amb càpsules polars similares a cnidòcits |
1.300 |
| Nematoda |
Semblants a un fil |
Cucs rodons |
Cucs pseudocelomats de secció circular amb cutícula quitinosa |
25.000 |
| Nematomorpha |
Forma de fil |
Nematomorfs |
Cucs paràsits similars als nematodes |
320 |
| Nemertea |
Nimfa del mar |
Nemertins |
Cucs acelomats amb trompa extensible |
900 |
| Onychophora |
Portador d'urpes |
Onicòfors |
Cos vermiforme amb potes dotades d'urpes quitinoses apicals |
165[5] |
| Orthonectida |
Natació recta |
Ortonèctids |
Paràsits molt simples amb el cos ciliat |
20 |
| Phoronida |
Mestra de Zeus |
Forònids |
Cucs Lofoforats tubícoles; intestí en forma de U |
20 |
| Placozoa |
Animals placa |
Placozous |
Animals molt simples, reptants, amb el cos amedoide irregular |
1 |
| Platyhelminthes |
Cucs plans |
Platihelmints |
Cucs acelomats, ciliats, sense anus; molts són paràsits |
20.000 |
| Pogonophora |
Portador de barba |
Pogonòfors |
Animals vermiformes i tubícoles amb cap retràctil, de filiació incerta, probablement a classificar amb els anèl·lids |
|
| Porifera |
Portador de porus |
Esponges de mar |
Parazous; sense simetria definida; cos perforat per porus inhaladors |
5.500 |
| Priapulida |
De Príap, déu de la mitologia grega |
Priapúlids |
Cucs pseudocelomats con trompa extensible rodejada por papil·les |
16 |
| Rhombozoa |
Animal rombe |
Rombozous |
Paràsits molt simples formats por molt poques cèl·lules |
70 |
| Rotifera |
Portador de rodes |
Rotífers |
Pseudocelomats amb una corona anterior de cilis |
1.800 |
| Sipuncula |
Petit tub |
Sipuncúlids |
Cucs celomats no segmentats amb la boca rodejada por tentacles |
320 |
| Tardigrada |
Pas lent |
Tardígrads |
Tronc segmentat amb quatre parells de potes amb urpes o ventoses |
800 |
| Xenoturbellida |
Estrany cuc pla |
Xenoturbèl·lids |
Cucs deuteròstoms ciliats molt simples i de filiació incerta |
2 |
|
|
|
|
>1.300.000 |
El sigüent cladograma representa les relacions filogenètiques entre els diversos fílums animals. Està basada en Brusca & Brusca (2005);[6] se tracta d'una hipòtesi filogenètica "clàssica" en la què es reconeixen els grans clades admesos tradicionalment (pseudocelomats, articulats, etc.) i assumeix la teoria colonial com l'explicació sobre l'origen dels metazous.
Segons el punt de vista que s'acaba d'exposar, els bilateris se subdivideixen en quatre grans llinatges:
Les modernes tècniques de suqüenciació de bases de l'ADN junt amb la metodologia de la cladística han permès reinterpretar les relacions filogenètiques de los diferents fílums animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de bilateris sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:
edita Referències
|
Referències i notes |
|
- ↑ Jennifer Bergman. Heterotrophs (anglès). Data d'accés 30 de setembre, 2007.
- ↑ Davidson, Michael W.. Animal Cell Structure (anglès). Data d'accés 20 de setembre, 2007.
- ↑ Saupe, S.G. Concepts of Biology (anglès). Data d'accés 30 de setembre, 2007.
- ↑ El nombre d'espècies és aproximat i varia segons les fonts; les dades d'aquesta taula estan basades en Brusca & Brusca, si no s'indica el contrari: Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Chapman, A. D., 2005. Numbers of Living Species in Australia and the World
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
|
|
edita Vegeu també
|
