Alcalde.html



Un alcalde (de l'àrab alqadi, el jutge), batle o batlle o paer en cap és un polític que té un càrrec municipal que, segons la legislació espanyola, presideix la corporació, dirigeix l'administració municipal i representa l'ajuntament. Les funcions d'aquesta figura varien segons els països i en general és escollit democràticament.

A Espanya, en general, per eleccions municipals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten l'alcalde. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat alcalde el primer regidor de la llista més votada. En poblacions menors de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.

Al Principat d'Andorra, el batlle és un jutge de primera instància. En aquest estat, l'organització local s'estructura en parròquies. Cada parròquia té el seu respectiu Comú, quina organització administrativa (civil) és d'un consell del comú, integrat pel cònsol major, el cònsol menor i els consellers del comú. Aquestes denominacions també foren emprades fins el Decret de Nova Planta per a referir-se a les organitzacions municipals i els càrrecs similars a les localitats catalanes dels Pirineus.

edita Història

Alcalde és, a les parts dels Països Catalans sota administració espanyola, una denominació i una figura jurídica d'origen castellà imposades arran de l'annexió de la Corona d'Aragó a Castella, consumada per l'anomenada Nova Planta, a principis del segle XVIII. A la Catalunya Nord, la Revolució Francesa arrasà tot l'ordre propi de l'Antic Règim i imposà la denominació i la figura del maire.

Històricament, fins a l'abolició de les senyories feudals, el batlle era, arreu dels Països Catalans, el delegat territorial del senyor, ja fóra aquest el rei o un noble (laic o eclesiàstic), en nom del qual governava la demarcació que tenia encomanada (la batllia, unitat en què es dividien els dominis d'aquell), hi administrava el patrimoni i hi exercia la jurisdicció en l'àmbit econòmic.

A diferència d'aquesta denominació feudal, conseller en cap, paer en cap o cònsol major es relaciona amb les corporacions locals dotades d'autonomia municipal anteriors a la Nova Planta (i a la Revolució Francesa) i era el dirigent electe per les oligarquies burgeses que controlaven els municipis. La denominació de paer en cap era estesa exclusivament a les terres de Lleida; en altres regions aquesta figura jurídica era coneguda amb el nom de conseller en cap (p.e. Barcelona), jurat o cònsol major (p.e. La Seu d'Urgell), denominacions que no han estat recuperades modernament.